Això dels regals de Nadal a Suïssa no és ben bé com ens ho esperàvem.

Resulta que l’estrella és el Samichlaus, que ve a ser l’equivalent al Sant Nicolau nordeuropeu, i què té un ajudant, Schmutzli, que li ajuda a portar els ases amb que es desplaça, per poder arribar puntual a la seva cita amb tots els infants el sis de desembre.

I què porta el Samichlaus? Una bosseta amb cacaus, xocolatines i mandarines. Allò de la ilusió és més important que el valor del regal resulta què és veritat. Els nens s’ho passen la mar de bé. El típic és què Samichlaus truqui a la porta i llavors els nens obren i troben la bossa amb els xuxes. Perquè Samichlaus és ben ràpid i ja ha marxat.

A les llars d’infants el Samichlaus i el Schmutzli acostumen a aparèixer el mateix sis de desembre, o si tenen molta feina a algunes s’hi passen el dia cinc. La màgia és pels personatges, els actors no donen l’abast.

El Santa Claus, Father Christmas o Pare Noël té poc predicament a Suïssa, segons ens han explicat. L’imperi també aboca la seva ofensiva cultural però sembla què les famílies fan el repartiment de regals el dia de Nadal sense cap intervenció externa, o bé és el nen Jesús qui fa arribar els regals. Els més petits no demanen raons de com és què han aparegut els regals, i els nens més grans ja saben a qui han de tenir contents.

Això a un cantó majoritàriament protestant, com és el nostre. La gent d’aquí sap qui són els Tres Reis d’Orient, encara que no sigui una tradició seva, per tant no descarto que als cantons catòlics, especialment als de parla francesa, cel·lebrin també alguna cosa el sis de gener.

Si algú no té clar què pot regalar-li a un nen de mitjana edat, una excel·lent idea és la cervesa Samichlaus, què fa molt bona pinta.

Salut i sort,
Ivan.

Actualitzat: l’Alane Kataria-Rennie ho explica molt bé i li afegeix un punt de samfaina.