Us ve de gust escoltar una missa? Doncs aquí en teniu quatre.

El quartet vocal New York Polyphony sembla que pot esdevenir una cosa així com la versió masculina de l’excel·lent quartet vocal femení Anonymous 4. De moment han publicat dos àlbums amb crítiques majoritàriament molt bones el primer, i una mica menys favorables aquest.

De què us estic parlant? De quatre tios que deixen llurs cases a Nova York i se’n van a Suècia, a enregistrar a una esglèsia ben petita misses catòliques del renaixement anglès. Misses escrites per, òbviament, corals; no per a quartets vocals. O sigui que aquest Times go by Turns va no només en contra de l’ortodòxia del mercat, també en contra de la musical. Pebrots.

I què tal sóna? De conya. Home, no és que ho recomani per a qualsevol ocasió, però si què és una música que emplena l’ambient de serenor, optimisme i grandesa. Deixant de banda consideracions religioses, aquest és un disc que li dóna quaranta mil voltes a molta de la música chill-out que alguns troben tant fascinant i que sóna bé però està buida per dins. És una música que els que sigueu aficionats a minimalistes com Wim Mertens o Philip Glass no haurieu de tenir gaire problemes per entrar-hi.

Adient per a acompanyar moments de solitud. Contraindicada per a competir amb qualsevol altre soroll.

Salut i sort,
Ivan.