Samichlaus

Això dels regals de Nadal a Suïssa no és ben bé com ens ho esperàvem.

Resulta que l’estrella és el Samichlaus, que ve a ser l’equivalent al Sant Nicolau nordeuropeu, i què té un ajudant, Schmutzli, que li ajuda a portar els ases amb que es desplaça, per poder arribar puntual a la seva cita amb tots els infants el sis de desembre.

I què porta el Samichlaus? Una bosseta amb cacaus, xocolatines i mandarines. Allò de la ilusió és més important que el valor del regal resulta què és veritat. Els nens s’ho passen la mar de bé. El típic és què Samichlaus truqui a la porta i llavors els nens obren i troben la bossa amb els xuxes. Perquè Samichlaus és ben ràpid i ja ha marxat.

A les llars d’infants el Samichlaus i el Schmutzli acostumen a aparèixer el mateix sis de desembre, o si tenen molta feina a algunes s’hi passen el dia cinc. La màgia és pels personatges, els actors no donen l’abast.

El Santa Claus, Father Christmas o Pare Noël té poc predicament a Suïssa, segons ens han explicat. L’imperi també aboca la seva ofensiva cultural però sembla què les famílies fan el repartiment de regals el dia de Nadal sense cap intervenció externa, o bé és el nen Jesús qui fa arribar els regals. Els més petits no demanen raons de com és què han aparegut els regals, i els nens més grans ja saben a qui han de tenir contents.

Això a un cantó majoritàriament protestant, com és el nostre. La gent d’aquí sap qui són els Tres Reis d’Orient, encara que no sigui una tradició seva, per tant no descarto que als cantons catòlics, especialment als de parla francesa, cel·lebrin també alguna cosa el sis de gener.

Si algú no té clar què pot regalar-li a un nen de mitjana edat, una excel·lent idea és la cervesa Samichlaus, què fa molt bona pinta.

Salut i sort,
Ivan.

Actualitzat: l’Alane Kataria-Rennie ho explica molt bé i li afegeix un punt de samfaina.

Anuncis

L’arbre de Nadal

En països civilitzats fan servir uns arbres de plàstic, la mar de bonics, barats i reutilitzables d’any en any. A la ferèstega i molt amant de la natura Suïssa, això no és una opció diguem-ne natural.

La part fàcil és comprar-lo. Al Migros, què és la gran institució helvètica, hi ha de tot. I la reina de la casa no té cap problema per a senyalar el què més li agrada: el què hi ha al racó del fons, allà on cau més lluny i és més difícil de sortir. Tot plegat, per cinquanta francs pots comprar tant l’arbre com el peu que li fa suport, què si és de plàstic industrial resistent assèptic i reutilitzable. Igual preu tots dos articles.

Embalar l’arbre demana de l’assistència de l’amable senyoreta d’atenció al client què fa servir una màquina embaladora d’arbres de Nadal i que és l’estri que podeu veure en una de les fotografies.  En alemany tot això és una paraula més llarga que un dia sense pa. Aquesta mena de paraules són una altra tradició germànica.

Aleshores arriba el moment de ficar l’arbre dins del teu cotxe o carregar-lo fins a casa. Aconsello estar en plena forma de les facultats físiques i tot el contrari de les mentals per la segona opció. Per la primera, mireu el vostre cotxe, mireu l’arbre i vosaltres mateixos.

I ja només queda decorar l’arbre amb un munt de coses que has trobat al sòtan després de realitzar unes pràctiques d’arqueologia a les fosques que ja voldrien els aprenents d’Indiana Jones.

Com qualsevol situació més o menys quotidiana, la Peppa Pig ha reflexionat al respecte:

Quan arribarem a Itaca, instaurarem la tradició dels bonsais de Nadal!

Salut i sort,
Ivan.

Zibelemärit

El quart dilluns de novembre es cel·lebra a Berna el mercat de la ceba, la gran festa local de la capital suïssa.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El nom (els que hagueu estudiat alemany: Zwiebelmarkt en alemany normatiu; el del títol és en suís alemany) ja diu clarament de què va la cosa: paradetes on es vénen cebes, presentades tant bé com pots presentar una colla de cebes, i moltes altres paradetes on pots comprar joguines per a nenes, menjar, altres joguines per a nenes, més menjar, cervesa, vi calent, més joguines per a nenes, refrescos, combinats, xurros, llaminadures per a nenes, artesania diversa, confetti, o roba. I també roba molt bufona per a nenes.

Doncs a partir d’una excusa tant aparentment tranquila com aquesta, els bernesos i tots els que venen a passar el dia es munten la festa. A les cinc del matí es veu què ja hi ha ambient, i fins a les sis de la tarda (que a Suïssa comença a ser l’hora de sopar) els carrers del centre són plens de gom a gom de gent i temptacions infantils.

La canalla (i els més gran, també) juguen a llençar confetti als altres; i també a picar amb uns martells de joguina el cap d’altri. La gent passeja, xerra, menja, beu (moderadament), riu, i passa a l’aire lliure i enmig de la ciutat un dia que anuncia el ja proper començament de l’advent i l’època més freda de l’any.

O sigui que t’ho passes bé en un dels pocs festius al calendari suís (de fet, només és festa a la tarda) i tornes del Zibelemärit ple d’optimisme i de confetti i amb alguna joguina que ta filla t’ha forçat a comprar.

Salut i sort,
Ivan.