El quart dilluns de novembre es cel·lebra a Berna el mercat de la ceba, la gran festa local de la capital suïssa.
El nom (els que hagueu estudiat alemany: Zwiebelmarkt en alemany normatiu; el del títol és en suís alemany) ja diu clarament de què va la cosa: paradetes on es vénen cebes, presentades tant bé com pots presentar una colla de cebes, i moltes altres paradetes on pots comprar joguines per a nenes, menjar, altres joguines per a nenes, més menjar, cervesa, vi calent, més joguines per a nenes, refrescos, combinats, xurros, llaminadures per a nenes, artesania diversa, confetti, o roba. I també roba molt bufona per a nenes.
Doncs a partir d’una excusa tant aparentment tranquila com aquesta, els bernesos i tots els que venen a passar el dia es munten la festa. A les cinc del matí es veu què ja hi ha ambient, i fins a les sis de la tarda (que a Suïssa comença a ser l’hora de sopar) els carrers del centre són plens de gom a gom de gent i temptacions infantils.
La canalla (i els més gran, també) juguen a llençar confetti als altres; i també a picar amb uns martells de joguina el cap d’altri. La gent passeja, xerra, menja, beu (moderadament), riu, i passa a l’aire lliure i enmig de la ciutat un dia que anuncia el ja proper començament de l’advent i l’època més freda de l’any.
O sigui que t’ho passes bé en un dels pocs festius al calendari suís (de fet, només és festa a la tarda) i tornes del Zibelemärit ple d’optimisme i de confetti i amb alguna joguina que ta filla t’ha forçat a comprar.
Salut i sort,
Ivan.
Digues la teva!