Sembla que els russos ajudaran els saudís a desenvolupar el seu programa nuclear.
L’Arabia Saudí no només posseeix una de les majors reserves d’hidrocarburs del món, sinó que a més té una situació geogràfica i orogràfica privilegiada per desenvolupar les fonts d’energia solar i eòlica. O sigui, què liar-se a desenvolupar un caríssim programa nuclear amb finalitats estrictament energètiques no sembla una opció evident.
L’Aràbia Saudí té veïns més o menys propers gent tant previsible i tranquila com Israel, Pakistan i la Índia (tots ells potències nuclears), l’Iran, Egipte o Sudan. I tant l’Iraq com Síria que ara mateix estan en sengles guerres civils. Tant al propi regne saudí com al veí Iemen sembla què hi ha un munt de gent disposada a fer la guerra, convencional o no, a l’enemic occidental, ja sigui apuntant a objectius polítics o militars, o de forma terrorista. I hi ha també al voltant uns quants regnes, petits però molt rics, què per si sols no podrien defensar-se l’una amenaça armada. Vaja, tot aquest llarguíssim paràgraf per a dir què estan enmig del rovell de l’ou.
I no hem d’oblidar les relacions econòmiques entre les principals famílies/fortunes d’Aràbia Saudí amb els Estats Units. L’aliat tradicional dels saudites, què ai! també ho és d’Israel, és qui fins ara els ha proporcionat armament de primera classe i hi té forces militars destacades al seu territori i al voltant de forma permanent.
Doncs el Putin ha dit què allí ell vol jugar un paper. Just mentre a l’Europa Oriental està també jugant una altra partida per a reequilibrar les relacions de poder. Quan tot semblava que el món s’encarava cap a una rivalitat sino-americana, el tsar ha decidit tornar a posar d’actualitat les novel·les de John LeCarré. Perquè, tinguem-ho clar, ajudar a construir centrals nuclears és molt diferent d’ajudar a construir la presa d’Assuan. Aquest cop l’Oncle Sam si que es pot emprenyar de valent.
Això si, no creiem què els saudís podran tenir un arma nuclear viable a curt o mitjà termini. Una cosa és disposar d’una bomba, una altra tenir la capacitat militar per emprar aquest armament. Ho explica molt bé aquest article sobre el cas suís.
Salut i sort,
Ivan.
Digues la teva!