A resultes de les eleccions europees s’han volgut extreure moltes conclusions polítiques, penso que en general arriscades. En canvi, no he llegit cap análisi en clau mediàtica.

I és que per mi el més rellevant és el fracàs de les emisores televisives d’extrema dreta. No només no han aconseguit que VOX tregui ni un sol eurodiputat, és que són els que han trencat la barrera d’entrada a un nou rival polític. Si no haguessin contractat com a tertulià a un noi amb una cua l’establishment polític segurament s’hagués pogut repartir un grapat d’escons més a Estrasburg.

Les audiències (menys) i les opinions publicades (més) han atorgat durant un llarg temps una gran importància a determinats debats televisius. Espais on es suposa que la reflexió, l’argumentació i el contrast han de ser apassionants. A la pràctica s’escolten molts crits, moltes desqualificacions, pocs arguments i encara menys raonaments. I un no acabar d’interrupcions i mala educació.

Però, ara queda palés què l’audiència els mira d’una manera semblant a com jo mirava els pallassos del circ. I això, quan els que apareixen són persones amb estudis i professions serioses, per molt què siguin bons donant espectacle, em sembla patètic.

És dolent que el nivell sigui tant baix, però és encara pitjor que tota una generació cregui que això és debatre. Els que de petits vam veure el Balbín moderant La Clave no podem estar d’acord. No és qüestió només de defensar la qualitat a televisió, és què afecta a la vida política del país. I afegeixo què m’agrada molt el plantejament totalment diferent del Cuní a 8tv, ara que ha deixat la vena d’espectacle peixater què compartia amb la Rahola.

Debatre és una activitata essencial a una democràcia. Espero que a les escoles els més joves n’aprenguin, perquè milloraria molt el país.

Salut i sort,
Ivan.