Els què li van clavar un cop de tortell a la Presidenta de Navarra han estat condemnats per atemptat. No, no és broma. Ho explica El País.

I sort han tingut què el jutge ha rebaixat les pretensions del fiscal, què els volia engarjolar durant cinc anys. Tot això en el mateix país on nigú no es responsable del què va passar amb el Prestige, els presidents de les caixes no en saben res de per què es van esfonsar, al partit polític què governa se li perden 50 milions de res i ningú no s’adona…

Què si, què segurament la sentència és coherent amb un munt de lleis escrites. Però què un sistema judicial què s’allunya de la realitat, d’allò què els ciutadans perceben com normal, està condemnat a ser fulminat tard o d’hora.

Perquè la Justícia no és sinó el retorn a la normalitat. Algú t’ha fotut una trompada què no tocava i t’ha fet mal. El jutge ho reconeix i dicta la reparació. Tornada a la normalitat. Però no hi ha cap rastre de normalitat en el conjunt de sentències i actuacions judicials què apareixen als titulars dels diaris. Molt probablement hi ha un munt de bons professionals treballant-hi, però la punta de l’iceberg els esfonsa a tots sota un mar de sospites.

Si no et fies de l’àrbitre, el partit no segueix ben bé les regles. I tinc la impressió què a dia d’avui ben poca gent es fia del sistema judicial espanyol. Com va dir aquell, “si seguim així prendrem mal”.

Salut i sort,
Ivan.