La tormenta de nieve

Després què m’agradés moltíssim La hora de las sombras, tenia pendent llegir més de Johan Theorin. De moment, dos de dos.

Portada de la novel·la La tormenta de nieve, de Johan Theorin, on es veu un far a la llum de la lluna sobre la mar.

Si amb La hora de las sombras vam poder gaudir d’un thriller vibrant amb tocs de por, aquí diria què domina la vessant subtilment terrorífica sobre la trama d’intriga. En ambdues novel·les es manté una estructura on els personatges del passat condicionen la vida present d’altres persones malgrat què no els van conèixer, i els diferents temps es conjuguen de manera magistral.

Com magistral és també la manera en què Johan Theorin descriu, amb brevetat i precisió, tota la llista de personatges d’aquest relat coral. La tormenta de nieve continua a partir dels esdeveniments, més aviat de l’escenari, de La hora de las sombras, però no cal haver llegit la novel·la de tardor per a gaudir plenament de la d’hivern.

Es mantenen també algunes característiques de la primera part del Quartet d’Öland: una tragèdia familiar, el clima com a element definitori de l’entorn (a l’hivern bàltic a les dues de la tarda comença a fer-se fosc) i gent normal què es mescla amb altra gent normal què comet crims per raons perfectament normals. I per sobre de tot el discret encant de Gerlof, l’involuntari detectiu del geriàtric.

Adient pels què ens montem pel·lis observant els altres a la parada del bus. Contraindicada si no podeu dormir des què aquell nen us va dir què veia gent morta.

Salut i sort,
Ivan.

Anuncis

One thought on “La tormenta de nieve

Digues la teva!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s