Desapareix el geni i em sorprén què no haguès escrit res d’ell.
Els seus reculls de contes m’han acompanyat durant els darrers vint anys, des que vaig reconèixer en la revolució de canviar el mobiliari de l’habitació i en la fascinació cinèfila per les pistoles Màgnum la fina ironia i la manca de remordiments en riure-se’n de les febleses humanes, individuals i col·lectives. No acostumo a rellegir llibres, però els seus contes si què els he revisitat vàries vegades.
Allunyat temporalment dels meus llibres, no puc cercar ara algun paràgraf marcat, cap llibre per fullejar. Em sento sol, despullat de l’amic què sense conèixer-lo m’ha ensenyat un munt de coses, i dels papers què en conservo. L’admiració, i les afinitats comunes creen connexions indestructibles, inabastables a la distància i a la diferència de talent.
Em queda el record de moltes mirades al sostre després d’haver-lo llegit i de molts somriures, còmplices amb gent com aquell què defensava el seu arbre a trets d’escopeta.
Descansi en pau.
Salut i sort,
Ivan.
Lo bloc 
Digues la teva!