Slawomir Mrozek

Desapareix el geni i em sorprén què no haguès escrit res d’ell.

Els seus reculls de contes m’han acompanyat durant els darrers vint anys, des que vaig reconèixer en la revolució de canviar el mobiliari de l’habitació i en la fascinació cinèfila per les pistoles Màgnum la fina ironia i la manca de remordiments en riure-se’n de les febleses humanes, individuals i col·lectives. No acostumo a rellegir llibres, però els seus contes si què els he revisitat vàries vegades.

Allunyat temporalment dels meus llibres, no puc cercar ara algun paràgraf marcat, cap llibre per fullejar. Em sento sol, despullat de l’amic què sense conèixer-lo m’ha ensenyat un munt de coses, i dels papers què en conservo. L’admiració, i les afinitats comunes creen connexions indestructibles, inabastables a la distància i a la diferència de talent.

Em queda el record de moltes mirades al sostre després d’haver-lo llegit i de molts somriures, còmplices amb gent com aquell què defensava el seu arbre a trets d’escopeta.

Descansi en pau.

Salut i sort,
Ivan.

Anuncis

3 thoughts on “Slawomir Mrozek

  1. EL FUNERAL

    Durante un paseo, me uní a un cortejo fúnebre. Siempre anima más que vagar uno solo y sin rumbo. No sabía a quién estaban enterrando, pero ¿qué importaba? Nosotros, los humanos, formamos todos una gran familia.
    Además, siempre se puede preguntar. Mi vecino de la izquierda del cortejo tampoco lo sabía.
    —Voy a la tintorería a recoger un pantalón. He visto un funeral y puesto que me pilla de camino me he unido. Sólo hasta la esquina y después tuerzo.
    Pregunté, pues, al vecino de la derecha.
    —¿Que de quién es el funeral? Y yo qué sé, ¿acaso muere poca gente? El banco no abre hasta las nueve, así que tengo un poco de tiempo todavía.
    El tercero, que caminaba unos pasos atrás, tampoco era capaz de informarme.
    —Yo no soy de aquí, soy un simple turista. Pero pregunte a esa señora con velo negro, la que camina detrás del féretro. Tiene pinta de ser la viuda y debe de saberlo.
    En ese momento empezó a llover y abandoné el cortejo. No voy a mojarme por alguien a quien ni siquiera conozco personalmente.

    Fuente : http://documentaminima.blogspot.com.es/2011/08/la-mosca-slawomir-mrozek.html

Digues la teva!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s