Slawomir Mrozek

Desapareix el geni i em sorprén què no haguès escrit res d’ell. Els seus reculls de contes m’han acompanyat durant els darrers vint anys, des que vaig reconèixer en la revolució de canviar el mobiliari de l’habitació i en la fascinació cinèfila per les pistoles Màgnum la fina ironia i la manca de remordiments en riure-se’n de les febleses humanes, individuals i col·lectives. No acostumo a rellegir llibres, però els seus contes si què els he revisitat vàries vegades. Allunyat temporalment dels meus llibres, no puc cercar ara algun paràgraf marcat, cap llibre per fullejar. Em sento sol, despullat de … Continua la lectura de Slawomir Mrozek