Si algú mantenia la més mínima esperança sobre allò que s’havia anomenat l’oasi català, avui ha quedat completament desenganyat.

Resumint, l’ex-parella de Jordi Pujol fill va parlar fa més de dos anys amb l’Alicia Sánchez-Camacho sobre els presumptes negocis il·legals que aquell tenia. I la segona conversa la va espiar (il·legalment, és clar) el PSC. Ho porten tots els diaris, per exemple El Periódico i El Mundo, què són els que sembla que (alhora!) han destapat aquesta guerra de màfies.

Venjança, espionatge, marro de parella, intriga política, conspiracions, … hem deixat de ser carn de Berlanga i passem a territoris més negres, entre Dallas i The Sopranos, per no esmentar a David Mamet per tots els estafadors que apareixen a banda i banda del riu. A qualsevol país civilitzat sabrien que el proper capítol l’escriurien policies, fiscals i jutges. Aquí esperem que apareguin Spielberg i els seus extraterrestres, sinó ja no hi trobem novetats noticiables.

Com cantava Loquillo “y aún quieren de mí que les quiera” (voti).

Reconec què fer un acudit de bon gust que relacioni la cosina de Mick Jagger amb Garganta Profunda és una tasca que està més enllà dels meus talents.

Salut i sort,
Ivan.