Un previsible i vigorós thriller de ciència-ficció que no passarà a la Història, però paga la pena veure.
The Source Code és una d’aquelles pel·lícules que si expliques de què va esgarres completament un parell de sorpreses clau del guió, o sigui que creieu-vos que l’argument és interessant i si acceptes la premisa futurista el thriller resulta no només versemblant sinó apassionant.
Per no descobrir més del compte, millor parlar d’altres coses. Per exemple, de les interpretacions: insubstancials les dels personatges secundaris, absolutament planes les dels principals; la paraula matís no sortia aquell dia en el diccionari.
El que si que estava inspirat a l’hora de treballar va ser l’encarregat del muntatge, que aconsegueix una vivacitat sorprenent en una cinta que no destaca ni pele canvis d’escenari ni pels girs argumentals. La tensió dramàtica, tot i intuir perfectament com acabarà la pel·lícula, forma un crescendo prou ben aconseguit.
Adient per a suportar la calor una tarda d’estiu. Contraindicada pels apassionats pels trenca-closques.
El que no vols explicar per no esguerrar res és el que explica el tràiler i qualsevol descripció de la pel·lícula potser perquè no sembla prou important ocultar-ho perquè la narració està orientada al com.
En un capítol de Colombo no és rellevant qui és el dolent, perquè t’ho diuen des del primer moment, sinó com el caça el detectiu. A The Source Code, que em va agradar força tirant a molt, la narració s’orienta a com el prota aconseguirà que passi el que ha de passar.
Per això trobo que violentes un pèl el que significa previsible, previsible significa que saps què ha de passar en la narració, no que saps què acabarà passant ‘al final’.
Aclaro: no només vaig encertar el desenllaç al cap de 20 minuts, sinó també qui era el culpable. Em vaig equivocar en la seva motivació, ho admeto.
Per cert, aquesta peli és molt i molt semblant a una amb el Denzel Washington: Déjà vu, que en el seu moment no sé perquè no vaig comentar i que em va agradar més.