Pel matí i públicament, Francesc Homs qualifica de macarra el ministre Montoro. A la tarda, no cal ni esperar un dia, ja li ha demanat perdó. Al PP català li ha faltat temps per a demanar la dimisió d’Homs.

Recordo haver escoltat Guerra dient que l’Estatut aprovat pel Parlament no el coneixeria ni la mare que el va parir. També recordo el Bono dient que “hace falta estar mal de la cabeza para defender” el que aleshores defensaven els polítics catalans. I més recentment el Presidente de la Junta de Extremadura acusava l’alcalde de Barcelona de “no tener cojones” de dir-li alguna cosa a la cara. Malauradament no he trobat enllaços a les corresponents disculpes públiques d’aquests personatges. Ni les peticions de dimissions per part del PSC o el PPC.

Afegiu a aquesta aclaparadora comparació despropòsits com el dels socialistes catalans votant a favor del corredor central de l’AVE (per a dir immediatament que s’havien equivocat) i sabreu per què la relació de Catalunya amb Espanya és com és.

Amb aquesta colla d’impresentables no anirem enlloc. I encara menys, a la independència.

Salut i sort,
Ivan.