El que per ara és el darrer treball d’Anastacia abandona el pop-rock que va aportar la producció de Dave Stewart i s’endinsa en el pop més comercial.

I el producte que entrega no està gens malament. Hi ha caçons més ballables i rítmiques i també el grapat habitual de balades. Falta, però, un single definitiu que arrossegui la gent a la botiga o a la pista de ball.

Adient per animar l’ànim una estona. Contraindicat si demaneu emocions intenses.

Salut i sort,
Ivan.