Tempesta econòmica

Algun economista a la sala?
Estiu del 93. Recordo un titular d’El País: “La peseta, bajo la tormenta financiera europea”; segurament la memòria no ha respectat totalment la frase que encapçalava la primera plana del diari cobrint tota la seva amplada, però el sentit és precís. Els grans poders financers del món, tots ells empreses privades, s’aprofitaven dels acords europeus d’estabilitat econòmica que fixaven una banda d’oscil·lació a les diferents divises per a especular i guanyar diners. El George Soros ho va explicar molt clarament en el seu moment: si em doneu una manera clara i gens arriscada de guanyar diners, què espereu que faci?

Estiu del 2011. Hi ha altres pactes i tractats econòmics a Europa, hi ha unes regles clares i conegudes, i una situació en la que alguns països tenen les mans gairebé lligades en una variable econòmica, que ara no és el valor de la seva divisa (que també, ja no depén d’ells) sinó el deute públic. I els poders econòmics crec que tornen a fer el seu agost.

Vint anys després, el mateix fenòmen, segurament una mica més sofisticat. Una generació després, el poder polític no ha aconseguit (ho ha intentat? ho vol? pot fer-ho?) deslliurar-se ni imposar-se al poder econòmic. Pateix la Democràcia. Patirem gairebé tots.

Salut i sort,
Ivan.

Rate this:

Ivanferre

12 Juliol 2011

política

economia, política

6 respostes a «Tempesta econòmica»

Jordi

Juliol 12, 2011 at 12:37 pm

Aquesta lectura que fas aquí, que la economia passa la mà per la cara a la política i deixa la democràcia en molt poca cosa, és una lectura possible. Té un cert predicament, surt als diaris i grandíssims polítics se’n queixen de vegades segons què es veuen forçats a fer.

N’hi ha una altra lectura del que passa que no sento tan sovint: l’Estat espanyol (i ara l’italià) es veuen amenaçats perquè la política, els partits majoritaris (PP, PSOE i CiU i PNV), estan disposats a defensar incondicionalment els seus bancs.

Comparativament, el deute espanyol no és gaire gran. El que pressuposen els mercats financers és que quan els actius immobiliaris dels bancs espanyols valguin el que han d’acabar valent, l’Estat espanyol, per comptes de deixar que s’ensorrin (no anava així el capitalisme?), hi posarà els diners públics que facin falta per tal que això no passi i deixarà l’Estat en fallida tècnica.

La gent majoritàriament vota partits que creuen (1) que caldrà salvar els bancs per responsabilitat, (2) que cal tractar bé fiscalment els rics perquè són els qui creen riquesa i (3) que s’ha de reduir la despesa perquè és l’únic que es pot fer.
Sense anar més lluny CiU va guanyar fa dos dies amb aquesta música. PP o PSOE guanyaran també amb aquesta música.

És a dir, tenim el que ens mereixem.

Respon
victor

Juliol 12, 2011 at 1:06 pm

Si ja ho deia el meu avi: “qui té el cul llogat no seu quan vol”. Només ens queda esperar que no ens cobrin gaire quan volguem usar el nostre cul per seure.
Ivan, per cert, s’ha fet llarga l’espera del teu retorn blogaire.

Respon
Ivan

Juliol 12, 2011 at 1:59 pm

JordiEl que tu esmentes de sotmetiment als interessos del gran capital és també del que jo parlo, revisa el parèntesi de les preguntes.
El teu darrer paràgraf ha sortit diverses vegades a les anàlisis del #15M. Cada cop són més conegudes les opinions d’economistes com Stiglitz i Krugman que defensen altres opcions, però per a que el debat intel·lectual esdevingui polític cal que algun líder assumeixi aquests postulats.
Gràcies, victor.

Respon
francis black

Juliol 12, 2011 at 4:50 pm

Hola. No entiendo la forma en que funciona la economía mundial, no entiendo ni lo básico, el otro día leí que un político italiano había amenazado : si caigo yo cae Italia y si cae Italia cae el Euro. ¿Esto puede ser? ¿Hay algo real en la economía o es toda especulación y confianza?

Respon
1. Ivan
  
  Juliol 13, 2011 at 7:49 am
  
  Bueno, de las declaraciones de los políticos y su imprescindibilidad habría mucho que decir, pero en lo de especulación y confianza, si creo que domina mucho la economía actual, especialmente la financiera.
  
  Sólo fíjate en las oscilaciones de la bolsa cuando ocurre una catástrofe. La bolsa se hunde por un atentado en Londres, sin atender a que las empresas siguen estando igual, que las que se dedican a seguridad van a tener más contratos, etc. Y cuando pillan a los terroristas (es un decir) en cambio no sube igual. ¿Racional?
  
  Saludos.
  
  Respon
  1. Jordi
    
    Juliol 13, 2011 at 11:17 am
    
    No es per sortir en defensa de la borsa però com que allí no s’hi negocien beneficis presents sinó expectatives de beneficis futurs és racional que un valor ara valgui més o menys depenent de què s’esperi que valgui en el futur.
    
    Les catàstrofes creen un shock i generen oscil·lacions a curt termini perquè generen incertesa sobre el futur. I si es paralitza l’economia? I si no sabem com reaccionar? I si els inversors s’acolloneixen? I si…?
    
    En general, però, les empreses que es dediquen negocis que es poden veuen beneficiats per una catàstrofe o atemptat sí pugen de valor mentre la borsa en el seu conjunt fa el que li toqui.
    
    Això sí, ni ho veus l’endemà, ni ho destaquen les pàgines d’economia.