Etiquetes

Aquesta campanya electoral encara no he escoltat a ningú soltar cap bestiesa sobre els usos lingüístics del país. La nit és jove, potser.

Però com que jo he passat fa poc pel Lidl armat amb un mòbil amb càmera fotogràfica, aquí us planto una brevíssima reflexió de pa sucat amb oli.

El normal, en la seva accepció de més habitual, és que les etiquetes dels productes a la venda estiguin escrites en la llengua oficial del país. El normal és que un país tingui una llengua. Aquest no és un país normal, però crec que podem acceptar com a normal que les etiquetes estiguin escrites en ambdues llengües oficials. O, tenint en compte que més del noranta-cinc per cent del cens diu que entén suficientment ambdues llengües, fins i tot que estiguin escrites en una de les dues llengües oficials.

Hi ha gent que per raons ideològiques no accepta que cap etiqueta no estigui escrita en la seva llengua oficial preferida. Per què els sembla bé que una etiqueta no estigui escrita en la llengua oficial no preferida és un misteri que encara no ha estat revelat.

També sembla normal, si més no per la gent culta i amb visió de món, que en la situació global i globalitzadora que vivim, les forces (globals) del mercat (que també és global) aconsellen acceptar concessions cap a altres idiomes, tant respectables com el nostre (vull dir el nostre oficial més preferit, òbviament; sobre la respectabilitat de l’altre idioma oficial, considero normal que sigui idèntica a la del primer, tot i que aquest és un punt certament polèmic).

Fins aquí tot clar, oi?
Tetra-brik etiquetat com Sumo de Ananás
Tetra-bricks etiquetats en anglès i alemany

Aleshores, que algú m’expliqui perquè hi ha gent que muntaria el sidral si els paquets que podeu veure a sobre diguessin “suc de pinya” o “harina para hornear pan”.

Serà que jo sóc un nacionalista tancat en mi mateix.

Salut i sort,
Ivan.

13 respostes a «Etiquetes»

  1. Les dues fotos que fas tenen una mica de trampa. El suc de pinya està etiquetat en castellà per una banda i en portuguès per l’altra. Es el que fan quan fan coses per al mercat ibèric. I les coses alemanyes que venen tal qual acostumen a tenir el nom i la cosa nutricional en lletra petita al darrere. Fins i tot enganxat amb una pegata cutre, perquè que hi hagi l’espanyol sí que és obligatori.

    No et perdis la Defensora del Pueblo, que ens explica en quin país vivim. En castellà ha de ser obligatori perquè hem d’entendre les coses i som molt burros per saber llengües; en català no perquè és opcional i les coses opcionals per definició no són obligatòries.

    La carta tal cuál, per si ho vols veure en paper oficial.

  2. Millor encara els “Ciudadanos”, que quan usen la “lengua vernácula” ho fan amb faltes d’ortografia. I no em val allò de que la utilitzin encara que sigui malament.
    Per cert, la carta de la Defensora del Pueblo és, bé, és com ells.

  3. Un producto no puede estar solo etiquetado en catalán? entonces no creo que se pueda hablar de lenguas cooficiales, yo atiendo cooficial a utilización indistinta, es decir yo voy delante de un juez y declaro en la lengua que me apetece ese día, hablo con un policía e igual, voy a la tele y lo mismo…. yo decido y me decisión no interfiere en la de la otra persona, es decir el juez el poli y el tío de la tele me contestan como quieren.

  4. ¿Se puede decir “burro” en catalán? Es que el otro día me lo corrigieron por “ruc”. Claro que como soy emigrante no me atrevo a enmendar a nadie.

  5. burro1

    1 1 m. [LC] [AGR] [ZOM] Ase¹ .
    1 2 m. [LC] Persona que porta el pes més feixuc en un ofici, en una ocupació.
    1 3 m. [LC] Estúpid, obtús.
    2 m. [LC] [IT] En certes màquines tèxtils, roda que mou totes les altres.
    3 m. [AF] Artefacte d’enquadernació, consistent en dues barres quadrades de fusta entre les quals es premsa, per mitjà de dos caragols, el llibre que s’està relligant.
    4 m. [LC] [ED] Escalfador de llits.
    5 1 m. [LC] [JE] Joc de cartes en què, en el cas que un dels jugadors no faci cap basa, aquest, que es diu que ha estat fet burro, ha de pagar dels seus diners els guanyadors de les bases.
    5 2 m. [LC] [JE] Variant del joc del burro en què es donen cinc cartes, hi ha descart, i és fet burro qui no arriba a fer dues bases.
    5 3 [LC] [JE] burro mallorquí Burro¹ 5 2 .

    http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=burro&operEntrada=0

  6. ¡Muchas gracias! Hoy, una “set-ciències” se pondrá colorada.

  7. El millor de la carta oficial, és quan parla de “la necesidad de una lengua común a todos, respecto de la que no se puede alegar desconocimiento, para hacer viables las relaciones de los ciudadanos con un Estado plurilinüe y complejo, territorialmente descentralizado”.

    Dubto que aquesta indocumentada estigui parlant d’Espanya (descentralizado), però com parli amb algun col·lega belga o suís se li poden riure a la cara. O quelcom pitjor.

    Respecte a la trampa que denuncia el Jordi, no és tal. Em vaig limitar a fotografiar els paquets en la mateixa posició en que estaven presentats i per tant amb la mateixa perspectiva en que els veiem els clients. La primera impressió és la que compta.

    Posats a citar més opinions, aquí trobeu la darrera bestiesa del Fernanado Savater, tant encertat en d’altres temes, reivindicant el dret a ser monolíngüe en castellà. El Lluís Bassets li respon amb lògica aclaparadora.

    Salutacions.

    1. El link a la réplica del Lluís Bassets no hi és. L’he buscat i és aquest.

      1. Gràcies!
        Aprofito per a recomenar el bloc del Bassets a tots els que els interessi la política internacional.

  8. A tot això, resulta que m’havia saltat un dels comentaris del francis black. Estic d’acord en que per a que ambues llengües siguin cooficials de fet cal que tots tinguem el dret de fer-les servir indistintament.

    Però, has escollit malament la segona part de l’exemple: com a servidors públics, és a dir servidors al públic (i no funcionaris) tenen l’obligació de servir el públic de la manera (en l’idioma) que l’usuari vulgui.

    Salutacions.

  9. No estoy de acuerdo, el funcionario publico tiene que poder expresarse en el idioma que quiera si este es oficial. La idea es que nadie tenga que cambiar nunca de idioma si no le apetece.

  10. Como ciudadano, el funcionario tiene los mismos derechos que los demás (¡sólo faltaría!); pero cuando trabaja como funcionario público, es él quien debe adaptarse a lo que le pida el ciudadano.

    Si yo estoy más cómodo (por la razón que sea) en un idioma que en otro y le pido al juez o la fiscal que me hablen en el idioma de mi elección, espero que me hagan caso y piensen en mi conveniencia, como usuario de la administrador de justicia, no en ellos como currantes que quieren estar cómodos.

  11. Si es una postura razonable, pero no la veo clara, se me hace violento pedirle a alguien que cambie de idioma, es una hipótesis, nunca lo he hecho, no tengo ni la necesidad ni las ganas, pero si lo visualizo lo veo muy forzado.

Digues la teva!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: