Cada cop més sovint algun mitjà de comunicació ens fa saber que una empresa (o algun millonetis conegut) fa servir les arrugues de la llei per a estalviar-se impostos. Fa ràbia. El darrer cas en sortir a la llum ha estat Google a El País.

Compte: com que el que fan és aprofitar-se de la llei, no infringir-la, res a dir sobre l’empresa. Les lleis poden agradar més o menys. Abans de criticar que es puguin desgravar impostos per accions benèfiques, obres culturals o activitats de recerca, considerem l’efecte que té tot això sobre la societat. Però els paradisos fiscals són un altre tema.

La meva ingenuitat no em permet saber per què triguen tant els governs del països que no són paradisos (fiscals) en posar-se d’acord en una legislació que impedeixi aquesta fuga de capitals. Sospito que s’estan pagant favors d’èpoques en que els ara governants només eren candidats, o que s’estan justificant futurs sous d’assessors o membres de consells d’administració. Allò que diuen que les grans empreses són més poderoses que els països, que els ciutadans reunits, en definitiva.

En qualsevol cas, sembla clar que tornem als esquemes medievals, amb les classes populars fiscalitzades i els rics exempts (pràcticament) d’aquesta obligació.

Temps dolents, no només per la lírica.

Salut i sort,
Ivan.