Dissabte la nit es va tancar el festival Portugal Convida amb el concert que als Jardinets de Gràcia va oferir Pedro Abrunhosa.
La Vio em va portar a cegues i per tant vaig poder gaudir no només d’una sorpresa sinó també de poder escoltar música sense prejudicis: sense referències prèvies, no saps que esperar i valores purament allò que et trobes al davant, sense jutjar en funció d’expectatives.
El concert em va agradar força. El Pedro Abrunhosa és tot un animal escènic i posat a donar un concert de franc davant una audiència minúscula pel que ell està acostumat va decidir gaudir de la festa. Vam escoltar acudits, versions de Lou Reed i Leonard Cohen, improvisacions; i totes les noies que van voler van pujar a l’escenari a ballar amb ell. El que no vam aconseguir va ser veure-li la cara.
La música va oscil·lar entre el pop i el rock, amb tendència a aturar-se al hip-hop (o era rap?), i sense deixar entreveure el passat jazzístic d’aquest músic polifacètic. Una veu càlida i greu, molt adient per a balades (com per exemple, Lua) i que va patir amb l’Hallelujah de Leonard Cohen al no tenir corus que el recolzessin, però que domina l’escenari de cap a peus. I l’acompanyava una banda ben eficaç.
Us recomano que li doneu una oportunitat al Pedro Abrunhosa. No us canviarà la vida, però sempre és refrescant sortir-se’n de la constel·lació oficial.
Adient per a fans del Mr. Proper. Contraindicat pels que només perdonen no entendre les lletres si la cançó està cantada en anglès.
Salut i sort,
Ivan.
Lo bloc 
Digues la teva!