Neologismes

Algun filòleg entre els lectors? Tinc preocupacions puritano-lingüístiques.

Des de fa un temps en el castellà que s’escolta habitualment, tant al carrer com als mitjans de comunicació massius, s’han anat acceptant una sèrie de veus noves que expressen conceptes pels que ja havia termes acceptats. Els exemples que em venen al cap són explosionar (per explotar), el clàssic imprimido (per impreso), influenciar (per influir), i segur que vosaltres en podeu afegir un bon grapat més.

A banda del canvi de significat de puntual, que ara també vol dir concreto.

El català, a més de patir aquest fenòmen, pateix una problemàtica pròpia i més complexa (i difícil).

Però el que volia dir és que no sé què pensar d’aquesta bateria de neologismes. Per una banda, que apareguin noves paraules i noves accepcions per les que ja hi són és bo, símptoma de vitalitat de la llengua i la cultura dels seus parlants que incorporen nous conceptes al seu viure quotidià. Això és el que ha passat tradicionalment: els italians desenvolupen la música i nosaltres els comprem mots com ópera i piano; els angloparlants fan cas a Unamuno i inventen el software i el rock.

Però el que no han inventat és la personalització (customització), ni preveure el que sigui (els forecastejar), ni crec que cartera tingui cap inconvenient respecte el terme portfoli. Segur que em deixo les millors al fons de la memòria.

Però m’amoïnen aquestes incorporacions que no sé si responen al vigor de de la llengua o al seu desconeixment, greu en el cas dels professionals de la comunicació. Aquests neologismes són necessaris? Un neologisme innecessari és dolent? Existeix el concepte de neologisme dolent? Sóc un perepunyetes lingüístic?

Salut i sort,
Ivan.

Anuncis

3 thoughts on “Neologismes

  1. Jo estic bastant esbiaixat en aquest tema després de tants anys de conviure amb una correctora però així com en català hi ha una pila de gent convençuda que no en sap prou i que allò que parla no es prou correcte (i està en alguna mesura acomplexada), en castellà tens una pila de problemes per convèncer algú que les majúscules s’accentuen sí o sí o que es pot dir con relación a i en relación con però no el mig-mig d’ambdues.

    Hi un diccionari mig en broma de tots aquests termes de fa uns quants anys, bastant recomanable.

    Ara, això de les dates de liberación, les customitzacions i similars no em semblen neologismes sinó simple espanglish de gent que naturalitza paraules en anglès i que a força de llegir-les ja no li sonen rares.

  2. El Jordi t’ha respost força bé. En general, els professionals de la comunicació no tenen uns coneixements lingüístics gaire amplis (no tots poden ser en Puyal, tot i que alguns ho intenten). Molts dels neologismes que arriben de l’anglès (directament o per mitjà del castellà) són innecessaris. Però fa “modern” utilitzar-los. El problema és que un cop han entrat, és molt difícil eradicar-los.

  3. El problema, Ferran no és que el nivell als mitjans de comunicació sigui “no gaire bo”, el problema és que el nivell que s’escolta és paupèrrim, tant en professionals com en “tertulians habituals”.

    I el que diu el Jordi jo també ho penso.

Digues la teva!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s