The Blind Side

Periòdicament surt una pel·lícula d’aquestes: una història benintencionada que transmet bons sentiments i ens explica què maco seria el món si tothom fes igual. I generalment, l’intérpret protagonista obté reconeixment i premis importants.

The Blind Side

The Blind Side explica la història de Michael Oher, un noi de família desestructurada, sense perspectives de futur, i envoltat d’un entorn gens prometedor, que esdevé jugador professional de futbol americà gràcies a, entre d’altres coses, una família rica que l’acull.

Pel·lícula correcta que sap connectar emocionalment amb l’espectador, The Blind Side no passarà a la història del cinema, ni tant sols del cinema esportiu (l’esport és molt menys present del que es pot preveure en un principi), però si que dóna per un parell de comentaris socials. De fet, ha hagut certa controvèrsia sobre si el film és racista.

El primer, com invariablement Hollywood tendeix a dividir les històries amb traces gruixudes: bons molt bons i dolents estúpids. En el film és molt visible la divisió blancs-negres, triomfadors-perdedors. Em crec que l’estructura social de Memphis no és d’una barreja perfecta, i que als barris blancs es veuen pocs negres, etc., però fins i tot els biopics benintencionats tenen espai pels matisos. Espai que a The Blind Side queda per ocupar.

El segon, la vigència del somni americà. Si fas el que toca, t’esforces i tens coratge, te’n sortiràs. De debó hi creuen i ho prediquen. Però també al moment final de The Blind Side deixen molt clar que no és ni fàcil ni sempre s’acompleix, i que molta gent no el gaudeix tot i no haver fet res de menys que molts que si en gaudeixen.

No sé si la Sandra Bullock guanyarà l’Oscar. No m’ha semblat una interpretació extraordinària, només correcta. Igual que el film.

Adient per a passar una estona optimista amb alguns tocs d’humor. Contraindicat per a antiamericans.

Salut i sort,
Ivan.

Anuncis

14 thoughts on “The Blind Side

  1. No tenia (ni tinc) gaire ganes de mirar-la però de fet, si no vaig malfixat, els reconeixements li han donat a la Bullock més que a la pel·lícula en sí.

    Què creus que hi veuen els qui la volen premiar pel paper? Només és que fa una cosa distinta de la comèdia romàntica que fa sempre?

    1. Quan es fa un canvi de registre, acostuma a haver una interpretació millor del comú. Ja sigui perquè el registre anterior havia portat a l’estancament, perquè davant la novetat hi ha un esforç més gran, o per simple sorpresa. A The Blind Side, voto per aquest darrer factor.

      Qui si que ho fan estupendament bé són els qui interpreten el protagonista i el germà petit.

      Hi el moment deliciós del film arriba quan la Bullock demana una empleada d’una oficina d’afers socials que no funciona gaire bé, qui està al comendament. L’empleada es limita a senyalar una fotografia emmarcada de George W. Bush.

  2. Bé, finalment ha guanyat la Bullock l’òscar. Totalment inmerescut, tot i que cal reconèixer que a la peli ho fa prou bé (per ser ella és clar). Llàstima que la Streep s’ha tornat a quedar fora…i aquesta sí que se’l mereixia !

  3. Estic totalment d’acord amb la Vio. M’encanta la Merryl Streep en el paper de divorciada que fa les paus amb ella mateixa, el seu passat i el seu ex-marit. Un pel llarga però amb moments molt divertits.
    La Bullock sempre és entretinguda però no té gaire recursos com actriu. Tot i que va estar genial en el discurs de la recollida de premi Razzie (a la pitjor actriu!). No he vist la peli en qüestió però crec que començaré per “en tierra hostil” de la Kathering Bigelow, que em motiva molt més.
    I nois! Han deixat parlar la Penelope Cruz! Això si que és desconeixer la por …

    1. De fet la nominació és per Julia & Julie, però tens raó que a It’s Complicated la Streep ja ho millor que la Bullock.
      Lo Bloc té ambdues pelis a la llista d’espera d’articles.

  4. Merryl Streep es una gran actriz, pero estoy encantada con el Óscar a Sandra Bullock. Es gratificante comprobar que no sólo las actuaciones “brillantes” son reconocidas. Por cierto, como todos sois cinéfilos, ¿me podríais decir qué actores masculinos tienen un Óscar que considerais no merecido del todo? No quiero polemizar, sólo intento aprender.

    1. La intervenció vuit de març aquí trobo que està fora de lloc. Hi ha una llarga llista d’Òscars a actors i a actrius que, segons a qui preguntis, no se’l mereixen. I una altra paral·lela de gent que no el va rebre malgrat merèixer-lo.

      Veuria més adequada alguna cosa apel·lant a l’elitisme de considerar infames sempre un cert tipus d’actors (de la mena d’Stallone) i d’actrius (de la mena de la Bullock) per la mena de pel·lícules que solen fer. En conec que van classificar el Clint Eastwood de Harry el brut i no els expliquis que va passar després.

      Quan algun d’aquests actors o actius fa alguna cosa que és distinta i potser val més la pena hi ha els qui veuen ‘a l’actor de sempre’ i ‘no el valoren prou’ en comparació a ‘un bon actor/actiu’ i els qui hi veuen ‘el que és capaç de fer’ i ‘el sobrevaloren’.

      1. Bé, el que passa és que la Vio i jo hem vist ja Julia & Julie i avanço que la interpretació de la Merryl Streep és (opinió pròpia, és clar) molt millor a la de la Bullock.
        Opinió que no es basa en prejudicis sobre la carrera anterior d’ambdues senyores, sinó sobre l’observació dels dos darrers films, els que competien als premis del 2009.

        Apunto la idea de la MaryCarmen d’un article sobre actors sobrevalorats, donarà per una bona conversa.

  5. És clar.

    També passa que The Blind Side s’ha convertit en la pel·lícula protagonitzada per una dona que més ha recaptat de la tota història del cinema. I amb molta diferència. Ni Merryl Streep, ni Julia Roberts, ni Greta Garbo ni Katharine Hepburn. La Bullock.

    Tendeixo a pensar que el públic nordamericà que ha convertit un film baratet en un fenomen de masses hi ha vist alguna una altra cosa en tot plegat.

    1. No coneixia aquesta dada. Sense voler-me-les donar d’entès, potser és el que més interessava el públic era la història del jugador. Una de les sèries d’èxit ara mateix a la tele americana és Friday Night Lights, també sobre el futbol americà d’institut.

  6. Glup! Lo siento, no pretendía reivindicar nada. Sólo pensaba que Bullock también merece una oportunidad para que le den otro tipo de papeles. Aunque teniendo en cuenta que algunos están malditos, el tiempo dirá si su Óscar es de esos.
    De todas maneras, Iván, leeré con gusto ese artículo prometido. Seguro que me darás otros puntos de vista.

    1. Mai no li he donat importància, més enllà de l’anécdota, al nombre de visites del bloc. Però he de dir que aquestes converses que porto aquí amb vosaltres m’encanten.
      Salutacions a tots.

  7. jo penso que amb això dels Oscars a part de la pròpia polèmica que pot suscitar el fet de que t’agradi més o menys un actor/película…perque al cap i a la fi, tot és qüestió de gustos, i moolt subjectiu, també està el fet de l’any en qüestió. Jo he tingut moltes enrabiades amb això dels Oscars, però tot i que tampoc cal oblidar que aquí darrera com a la majoria d’aquests events hi ha molta política, el que es valora és la interpretació puntual d’un actor en un any concret, no es valora la carrera que ha fet abans. Tant en positiu com en negatiu. Així crec que ni cal donar un oscar a la Bullock per l’esforç que ha fet al revalortizar la seva carrera, com a la Streep per ser sempre tant bona. Sino mirar només l’actuació d’aquell any en concret…..i vaja…la Bullock hi posa moltes ganes, però d’aquí a l’Oscar…..posats a posar polèmica…algú recorda les “llagues” que va obrir l’oscar a l’Anna pakin??
    i sí Ivan, pots fer un article sobre actors sobrevalorats, o actors/directors genials que mai van tenir oscar.

  8. Caram! Això dels Oscars desperta passions, quina sorpresa. Vaig veure la peli a l’avió de tornada a Kyoto, perquè havia estat premiada (i perquè al Japó anar al cinema és suuuper car) i en una pantalla tan petitona no deu ser el mateix, perquè vaig pensar que no n’hi havia per tant.
    Però després em vaig recordar que els Oscars son premis americans i el somni americà, lleugera crítica política, lleuger missatge anti-racisme i el futbol americà són la combinació ideal.
    Per cert, algú va veure la cerimònia? Jo vaig voler veure-la en directe, però no ho vaig trobar enlloc…

Digues la teva!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s