Recordeu aquella llista d’espècies a extingir que havia deixat inacabada?
Podem afegir algunes espècies més:
- Els que no et deixen sortir del tren. L’altre dia una senyora em va empènyer cap a dins del vagó, i això que ella havia d’escalar el mig metre que hi ha entre l’andana i l’esglaó del tren de rodalies, però es veu que és fan de l’actual governador de Califòrnia i ha vist tres-cents milions de vegades els films de Conan …
- Els que arriben tard a les reunions i es dediquen a tocar els dallonses. Si arribes tard, no passa res, ho entenc: jo també tinc una agenda difícil. Però no interrumpeixis el que està parlant i tots els que escoltem soltant la collonada de perdoneu-me, arribo tard, és que m’ha passat tal i tal i fins ara no he pogut arribar. Ja ho veiem!
- Els que, no sé perquè, segueixen interrompent la reunió per a fer-li un exhaustiu resum al nou vingut, mentre els que si que hem arribat d’hora hem de tornar a escoltar el que ja hem escoltat, sense poder avançar, i veient com el que no ha cumplit té premi.
- Venedors d’impressores. Tot un clàssic, però plenament vigent, quelcom sorprenent a les acaballes de la primera década del segle XXI.
- Proveïdors espanyols d’accès a internet, operadores de telecomunicacions, teleoperadores dels serveis d’atenció al client de les grans companyies i, last but not least, empreses que et truquen mitjançant sistemes automàtics un munt de vegades per oferir-te tot de coses que no necessites. Els trobo tant menyspreables que no es mereixen una entrada per cadascun.
Us convido a fer les vostres aportacions a la llista.
Salut i sort,
Ivan.
Lo bloc 
Digues la teva!