Crec que no sóc cap psicòpata assassí, ni tampoc tinc grans inclinacions cap a la violència. És més, sóc partidari de la diversitat biològica. Però hi ha vegades que no em faria res que determinades espècies desapareguessin del mapa.
Alguns exemples:
- El xitxarel·lo que escolta música (especialment bakalao o regatón) amb el mòbil a tot volum i sense auriculars.
- La parella de músics ambulants que et deleiten al metro amb la seva versió rumbera de My Way mentre el teu iPod no pot competir en volum.
- Els pares d’aquell nen que no deixa de córrer per tot el restaurant, que abans que ell arribés era tant tranquil.
- El senyor brut a qui ha abandonat Rexona i s’està molt a la vora teva al metro.
- L’amo del gos la tifa del qual acabes d’esquivar per ben poc.
- El pocavergonya que porta una moto i pel soroll sembla que condueixi una estampida d’elefants rabiosos.
- Aquella senyora que passeja amb paraigua sota la pluja en direcció contrària a la teva i pretén que tu li cedeixis el pas sota els balcons, quan resulta que tu no portes paraigua i ja t’estàs mullant prou.
Sé que a Ferran no li fan gaire gràcia les noies faixon. La resta, n’afegiríeu d’altres?
Salut i sort,
Ivan.
Lo bloc 
Digues la teva!