El País

Amb El País pateixo una extranya esquizofrènia. Necessito que em recomaneu un bon diari o revista amb que informar-me.

El País

Per una banda, m’agrada molt la qualitat dels reportatges, articles d’opinió i entrevistes. d’El País. Ja no hi ha col·laboradors històrics, com Montalbán o Sol Alameda, però encara hi ha un nivell interessant. El Piedra de toque quinzenal de Vargas Llosa és imprescindible, per exemple.

D’El País m’agraden molt les seccions internacional, la de tecnologia, la d’esports, la de cultura i el dominical. Però la d’espectacles ha estat sempre governada per una colla de crítics que trobo pedants i ximples (Carlos Boyero, Ángel Fernández-Santos i el Joan de Sagarra); les notícies de política espanyola em semblen més una revista del cor traslladada al parlament (què ha dit qui, sense més anàlisi ni aprofundir); i les notícies locals (en el cas de Barcelona) acostumen a limitar-se al seguiment de les obres municipals (que també Déu n’hi do).

En canvi, la seva línea editorial no m’agrada gaire. Per una banda, crec que no fa servir els mateixos criteris a l’hora de jutjar el partit socialista que els altres. No em sembla malament que prengui partit, però el criteri per jutjar ha de ser equànime. Un àrbitre pot ser soci de l’Athletic Club (Urízar ho era), però no es pot pitar falta o deixar de fer-ho depenent del color de la samarreta.

I massa vegades m’he quedat amb la sensació que el que acabava de llegir estava escrit amb l’ànim no d’informar-me, sinó de manipular-me. Ara mateix recordo l’empresonament del diputat socialista Josep Maria Sala, quan li van publicar unes interessantíssimes cartas desde la cárcel. O el fet que sempre que surtin fotografiats determinats polítics (especialement, José María Aznar) apareguin diguem-ne, amb escassa fotogènia.

I per altra banda hi ha el tema de l’estructuració d’Espanya, per dir-ho d’alguna manera. Qualsevol referència a la llengua catalana, a una descentralització de serveis públics o decisions polítiques, porta sempre connotacions negatives. Per no parlar del que són els comentaris sobre els polítics nacionalistes. Recordo especialment dos casos: un, en que desqualificava de cop una llei sencera de la Conselleria d’Educació sota el titular que “compara la sardana con un género musical, como la ópera”. (Permeteu-me dir que la sarsuela, a més d’un plat ben bo, també és un génere musical, però la sardana no és cap plat de peix.) L’altre era una entrevista a Jordi Pujol en que la segona pregunta era “qué satisfacción tener colocado a todos sus hijos, ¿no?”.

Enteneu-me bé: llegir opinions contràries a la meva és molt més enriquidor que escoltar només els que estan d’acord amb el que jo penso, ja que són els que poden enriquir el meu pensament. El problema rau en que darrerament m’ha semblat que el biaix a l’hora d’informar és excessiu. No arriba al nivell d’altres, però si que és massa gran pel meu gust.

La puntilla l’ha donada la detecció casual d’un plagi. L’altre dia un conegut meu citava (i jo vaig compartir) via Facebook aquests dibuixos de la BBC mostrant els diversos tipus de mocadors tradicionals musulmans. Dimarts 26 els d’El País publiquen aquests altres dibuixos, sense esmentar en cap moment la BBC. Ai!

A començaments del segle XXI el quedar-se orfe d’un diari de capçalera no és pas greu. Internet et permet muntar-te el teu propi poti-poti de fonts d’informació i referències, però sempre sap greu portar-se un disgust d’aquests.

Salut i sort,
Ivan.

Advertisements

16 thoughts on “El País

  1. Fa més de vint anys vaig entrar en un bar del carrer Robrenyo on ereu una colla de l’institut amb dos diaris. I et recordo a tu sorprenent-te que en dugués dos ‘si tenien les mateixes notícies’.

    Doncs per això. No passa res tampoc. ‘El País’ no es mereix un disgust.

    1. Puc dir que envejo una barbaritat la teva bona memòria?
      Ara només cal que digues que recordes si la tapa era de xampinyons o de braves 😉

      De totes maneres, el que intentava era promoure una mica de debat sobre El País, arrel d’un comentari del francis black al Digital Garden.

      Salutacions.

  2. IIvan, em sap greu el desencant … malauradament és una tendència generalitzada, una malaltia de mediocritat que ja afectava de feina temps altres diaris i, ara arriba a ElPais. Vull pensar que és un buit temporal i que, o bé es replantejaran la qualitat de les seves publicacions o bé n’apareixeran de noves. Tot i que quan penso en la “cultura de masses” i altres teories de la comunicació ho veig força cru …
    A mi personalment m’encanta comptar amb la teva opinió i visió del mon; així que no deixis de fer-ho, tot i el cop.
    Ànims!

  3. Visteis el 30 min del domingo? , estaba muy bien el periodico tradicional el digital …. se puede recuperar en tv3 a la carta. Tema El Pais , bueno el Pais es socialista, hay que partir de esa base, antes los diarios eran de los partidos de una forma más directa es decir los fundaban ellos para decir lo que querian, era un altavoz , hablo de los años veinte/ treinta.

    http://ca.wikipedia.org/wiki/La_Publicitat
    http://ca.wikipedia.org/wiki/%C2%A1Cu-Cut!

    Habia bastantes diarios en esa epoca.

    A mi me gusta leer diarios, aunque simpre hay que ver por donde van , la portada del Avui del domingo era para las consultas.

    http://paper.avui.cat/index.php?data=2010-2-28

    y en La Vanguaria no salio nada.

    No creo que quieran informar los diarios por eso hay que leer muchos y sacar tus conclusiones o no leer ninguno y pasar de todo.

    El libro de Xavier Bosch tiene buena pinta ,en Rac1 lo hacia bien.

  4. varias cosas :

    El ultimo 30 min : http://www.tv3.cat/pprogrames/30minuts/30Seccio.jsp?seccio=reportatge&idint=1742

    y una pagina sobre diarios en cataluña, seccion :Publicacions històriques de Catalunya

    http://ca.wikipedia.org/wiki/La_Ilustraci%C3%B3_Catalana

    Los diarios son tendenciosos por definición y no me parece mal , cada uno tiene unos interes economicos y un publico . El Pais tiene su perfil de lector y La Vanguardia tambien , eso es más descarado en la prensa deportiva , el problema es la mentira . miente El País ? miente El Mundo ?. Luego estan los microclimas se montan sus temas sus debates y sus teorias para fidelizar a un público determinado.

    1. Francis,
      Algun comentari teu ha quedat pendent d’aprovació, ja que amb més de tres enllaços akismet pensa que igual és spam.

      Gràcies per l’enllaç al 30 Minuts, que dilluns vaig estar buscant infructuosament.

  5. Jo estic amb el Francis: un diari inclou un punt de vista. Tria del que és important i exclou el que no ho és. La Vanguardia prescindeix de les consultes perquè no són importants (ni ganes) i per a l’Avui és el més important que passa diumenge (i les ganes se li veuen). No hi veig cap problema, no es pot observar la realitat sense un punt de vista.

    L’àrbitre potser sí hauria de tractar de ser equànime però ¿qui ho ha dit que la premsa fa d’àrbitre? Davant de la repetició reiterada de la mateixa jugada gent distinta (de bàndols distints vull dir) veu coses distintes. Insisteixen que va ser penal perquè ho veuen així.

    Jo ‘El País’ el veig com sempre. Darrerament se sent abandonat per un govern que ha volgut escapar de la seva influència. Aleshores, com un escorpí, ha tractat de ficar-li el dit a l’ull de tant en tant, amb la seva mala hòstia habitual. Però per la resta igual que sempre.

    Més aviat diria que potser darrerament t’ha trepitjat dos ulls de poll seguits i n’has pres més distància.

    1. Em temo que no m’he fet entendre.
      Em sembla natural que el diari tingui un punt de vista. El que dieu és no només cert, és perfecte: el que t’aporta el diari és la línia editorial.
      El que dic és que, independentment que la línia editorial coincideixi o no amb el meu pensament, un diari fiable no pot ser tendenciós, ha d’explicar el que passa. Si roben uns, no pot ser que els altres “agafessin uns diners que algú es va deixar dins una caixa forta descuidadament”. Això no és la veritat des de cert punt de vista, que diria Obi-Wan.
      Salutacions.

  6. Sí que t’has fet entendre. Vaja, crec. El que passa és que jo si més no t’estic contestant una cosa distinta del que esperes.

    El País és un diari tendenciós i sempre ho ha estat. Sempre. La qüestió és perquè et sembla que ho és ara i no t’ho ha semblat fins ara. Què ha fet per a que ara t’ho sembli i no t’ho hagi semblat abans.

    El 1989, quan jo era a la Crida i tu i jo ens veiem molt més que ara El País ell solet va muntar la campanya electoral del PSC. Va muntar un culebrot de més de dues setmanes ben bé abans de les eleccions amb portada i un mínim de dues pàgines cada dia que començà amb ‘La Generalitat va pagar la campanya contra el rei’ i acabava amb ‘L’entitat tal vinculada a la Crida desvia pasta de subvencions’.

    Tot plegat alimentat amb documents servits en petites dosis des del carrer Nicaràgua (PSC) i des de Govern Civil (també PSC). Que tenir amics missatgers a vegades serveix de molt.

    I amb els objectius, gens dissimulats d’altra banda, de: (1) fer passar CiU abans de les eleccions per una gent que mentre diu el que diu simpatitza amb radicals i (2) acabar amb la Crida, amb les entitats més properes i amb qualsevol possibilitat de finançament legítima.

    Però un lector de El País, ¿què pensava davant d’unes informacions tendencioses que d’entrada suggerien que la Generalitat havia finançat les 60.000 pessetes que costaven uns petards i uns pocs cartells?

    Pensava: mira CiU, volen passar per responsables i alimentant les protestes contra el rei. Encara que vulgui dir amanir una mitja mentida amb dues mitges veritats, si és a fi de be … Només et sembla tendenciós quan t’ho mires ben bé des de fora del seu esquema de pensament.

    Per això no és bona idea tenir un diari de capçalera. La realitat es construeix millor aplegant diversos miralls deformats que refiant-se d’un de sol.

    Ah, i el periodista responsable de perpetrar allò a dia d’avui és director d’ADN, el diari gratuït dels Godó.

  7. tendencioso :tendencioso, sa
    1.adj. Que manifiesta o incluye tendencia hacia determinados fines o doctrinas:

    No es lo mismo que mentir, un diario va creando una realidad propia dentro de una realidad general ( As- Sport ) ( Avui- La Vanguardia) ( El Pais- el Mundo) y esa realidad es la que fideliza, eso pasa, en las revistas culturales cada uno le da importancia a una corriente literaria a unos escritores y ningunea a otros, en la prensa musical igual no es lo mismo el Rock de Luxe que ruta 66 , son tendenciosas y seguramente hay intereses a nivel programadores de conciertos , discograficas …. mienten? La mentira es otra cosa. “Lo que pasa” es multiple variado y contradictorio no se puede explicar , si yo paso una tarde con una persona y luego lo redactamos por separado coincidiran los hechos y poco más , el punto de vista las sensaciones los gustos las prioridades seran diferentes y eso es tan real como los hechos.

  8. El culebrot del que parlo és anterior. Del 1988 (m’he errat d’un any). Una mostra.

    http://www.elpais.com/articulo/espana/JUAN_CARLOS_I/_REY/CATALUnA/ESPAnA/CRIDA_A_LA_SOLIDARITAT/CATALUnA/GOBIERNO_HASTA_1999/NACIONALISMO/subvencion/Generalitat/fue/desviada/Crida/dias/campana/Rey/elpepiesp/19880514elpepinac_6/Tes/

    ¿Cal dir que encabat, al cap d’any i mig, es confirmà judicialment que no hi havia irregularitats enlloc?

    Em sembla Ivan que la teva crisi amb El País és una crisi de positivisme: no pots agafar la realitat d’un diari, espolsar-ne els valors i creure que et queda la realitat neta. Et queda la realitat esbiaixada i deforme explicada des d’aquell punt de vista.

    Trobo que el que deus haver vist algun dia d’aquests a El País és un vocabulari que ha fet més explícita la tendenciositat del diari de cara a tu. Només això.

    1. Ara has arribat al punt clau: Et queda la realitat esbiaixada i deforme explicada des d’aquell punt de vista. El que ha passat és que el que ha quedat és una realitat massa deformada, en la que no he identificat gaire traces de realitat, i si moltes traces de manipulació.

      Per cert, el Jordi Sánchez escriu regularment a El Periódico. Reconeixes a l’activista de la crida? Perquè clar, pensar on era el Sis Ales, i veure on és ara …

      1. El Sànchez fa de director de la Fundació Bofill i sí el reconec en tant que organitzador de coses.

        Ara, els calers i el patronat de la Bofill tenen un color polític poc amic de patriotismes i ser director de la fundació no deixa de tenir un cert aire institucional, que no es pot dir qualsevol cosa.

        El dubte que tenim uns amics és sí quan plegui d’allí farà com l’anterior director, el Jordi Porta, ara cap visible a Òmnum Cultural i compensarà el que no va poder dir o fer. O si farà com tants altres independentistes de l’òrbita d’ICV, que ho són però generalment no se’ls nota en gaire res.

  9. Apreciat Ivan, jo no puc opinar, bàsicament perque és de mala educació mossegar la mà de qui et dona -o t’ha donat- de menjar. D’altra banda ara estic preocupat per la cabra, que s’em vol menjar el planter de pebrots, i altres temes dels que normalment omplen el Calendari del Pagès. D’altra banda, com podria donar lliçons “un oscuro periodista catalán” a mitjans que mouen milions d’euros, que arriben a centenars de milers de lectors i que escriuen editorials cada dia sobre coses realment importants? Seria una pretensió ridícula, clarament. I farien bé aquests directius globals que han estudiat a escoles prestigioses d-arreu del món que gestionen les estratègies dels diaris espanyols en riure’s del meu atreviment. Tanmateix, entenc que per a tú, en qualitat de lector, i en qualitat de persona jove i inquieta, sigui important fer aquests tipus de reflexions. Ho fas bé i s’agraeix. Upton Sinclair va començar així. Endavant.

    Alfred

Digues la teva!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s