“No hay segundas oportunidades, excepto para el remordimiento.”
Senyores i senyors: una de les millors novel·les que he llegit en ma vida.
Carlos Ruiz Zafón ha escrit una novel·la fascinant. Una meravella en la que una estructura complexa es desgrana en una narració senzilla, on un entramat de personatges perfectament retratats ens transmeten fins a la medula sentiments i reflexions. És una novel·la amb diversos narradors, però un fil conductor clar i magnètic. Hi ha moments en que penses que la novel·la va d’això, i és cert, però al cap de cent págines va d’allò altre, i tambè és cert. I no és que el llibre s’hagi enrevessat, És que l’autor t’ha descobert una segona cosa que encara t’interessa més que la primera.
L’argument és un puzzle on encaixen diversos relats. Històries totes elles interessants i colpidores per separat, però que en convergir formen un magnífic crisol, gens artificiós i tant sorprenent com la pròpia vida. No deixeu que ningú us comenti de què va. Pecat capital. La narració és àgil, puntejada amb descripcions que mai no es fan llargues, amb imatges rotundes construïdes amb paraules subtils, i la lectura es fa apassionant.
La sombra del viento abarca diversos gèneres narratius. Els diversos episodis del llibre ens planten davant d’una novel·la històrica, de costums, romàntica, d’intriga i de terror gòtic. Però no hi ha cap moment en que la transició entre gèneres sembli artificial. A la vida hi ha moments de tota mena, i en aquest relat, també.
“El destino suele estar a la vuelta de la esquina. Como si fuese un chorizo, una furcia o un vendedor de lotería: sus tres encarnaciones más socorridas. Pero lo que no hace es visitas a domicilio. Hay que ir a por él.”
La sombra del viento és una novel·la sobre coses importans a la vida: amor, amistat, odi, lleialtat, maldat, honestedat, supervivència. I sobre l’immortal encant dels llibres. No forma part del que la crítica anomena Literatura amb majúscules, però sí de la literatura que conforma l’imaginari de moltíssima gent.
Els personatges de La sombra del viento són rics, polièdrics. Amb facetes complementaries que els fan creïbles i emocionants tots ells. Barcelona, la Barcelona de la postguerra, és un altre dels personatges, amb aquest optimisme desencisat que patim els catalans, i amb l’elegància d’una dama que se sap seductora i busca ser més atractiva.
“Conserva tus sueños, nunca sabes cuando te harán falta.”
Contraindicat si teniu res important o urgent a fer durant el temps que us ocupa llegir 576 pàgines. Adient, molt adient, en qualsevol altra circumstància.
Salut i sort,
Ivan.
Lo bloc 
Digues la teva!