La sombra del viento

“No hay segundas oportunidades, excepto para el remordimiento.”

Senyores i senyors: una de les millors novel·les que he llegit en ma vida.

Carlos Ruiz Zafón - La sombra del viento

Carlos Ruiz Zafón ha escrit una novel·la fascinant. Una meravella en la que una estructura complexa es desgrana en una narració senzilla, on un entramat de personatges perfectament retratats ens transmeten fins a la medula sentiments i reflexions. És una novel·la amb diversos narradors, però un fil conductor clar i magnètic. Hi ha moments en que penses que la novel·la va d’això, i és cert, però al cap de cent págines va d’allò altre, i tambè és cert. I no és que el llibre s’hagi enrevessat, És que l’autor t’ha descobert una segona cosa que encara t’interessa més que la primera.

L’argument és un puzzle on encaixen diversos relats. Històries totes elles interessants i colpidores per separat, però que en convergir formen un magnífic crisol, gens artificiós i tant sorprenent com la pròpia vida. No deixeu que ningú us comenti de què va. Pecat capital. La narració és àgil, puntejada amb descripcions que mai no es fan llargues, amb imatges rotundes construïdes amb paraules subtils, i la lectura es fa apassionant.

La sombra del viento abarca diversos gèneres narratius. Els diversos episodis del llibre ens planten davant d’una novel·la històrica, de costums, romàntica, d’intriga i de terror gòtic. Però no hi ha cap moment en que la transició entre gèneres sembli artificial. A la vida hi ha moments de tota mena, i en aquest relat, també.

“El destino suele estar a la vuelta de la esquina. Como si fuese un chorizo, una furcia o un vendedor de lotería: sus tres encarnaciones más socorridas. Pero lo que no hace es visitas a domicilio. Hay que ir a por él.”

La sombra del viento és una novel·la sobre coses importans a la vida: amor, amistat, odi, lleialtat, maldat, honestedat, supervivència. I sobre l’immortal encant dels llibres. No forma part del que la crítica anomena Literatura amb majúscules, però sí de la literatura que conforma l’imaginari de moltíssima gent.

Els personatges de La sombra del viento són rics, polièdrics. Amb facetes complementaries que els fan creïbles i emocionants tots ells. Barcelona, la Barcelona de la postguerra, és un altre dels personatges, amb aquest optimisme desencisat que patim els catalans, i amb l’elegància d’una dama que se sap seductora i busca ser més atractiva.

“Conserva tus sueños, nunca sabes cuando te harán falta.”

Contraindicat si teniu res important o urgent a fer durant el temps que us ocupa llegir 576 pàgines. Adient, molt adient, en qualsevol altra circumstància.

Salut i sort,
Ivan.

Advertisements

10 thoughts on “La sombra del viento

  1. Tot dit i molt ben dit.
    No és Literatura amb majúscules, però m’ha agradat MOLT.

    Només recalco: no agafar aquest llibre si es tenen coses importants a fer…

  2. Home, em va agradar molt i bàsicament hi estic d’acord però tampoc no diria que abarca diversos gèneres narratius. En el meu record és, bàsicament, un fulletó romàntic molt ben escrit.

    Per si tens la temptació de seguir amb ‘El joc de l’àngel’: al meu entendre és un segon intent de construir un relat amb el mateix tipus de peces narratives però amb un resultat molt menys aconseguit.

  3. Entenc que fulletó sona Corin Tellado però tot Dickens és fulletó. Els fulletons atreuen el lector per la forma com estan concebuts, in crescendo, i en que cada capítol deixa amb les ganes de saber què passarà després. Elements típics del fulletó romàntic són el misteri i la intriga, els fantasmes i les disfresses. I una tràgica història d’amor de fons. I la narració es ben plena de recursos de fulletó.

    M’agrada i el trobo molt ben escrit però una cosa no treu l’altra.

    Vaja, que tampoc no m’ho invento jo. Una ressenya típica ve a dir més o menys:

    “En 2001 Ruiz Zafón publicó su primera novela para adultos, La sombra del viento, una historia ambientada en la Barcelona de la posguerra al más puro estilo del folletín decimonónico de Charles Dickens o Victor Hugo, con una trágica historia de amor como trasfondo, en la que se amalgamaban, con gran fuerza narrativa, los elementos clásicos del género: novela histórica, costumbrismo, intriga y suspense.”

  4. Hahaha! Tens tota la raó.

    Fulletó romàntic sona a Corín Tellado… Ep, amb això no li vull faltar al respecte, que la dona, a part d’haver aconseguit ser econòmicament independent en una època en què la dona era dependent de l’home, és al llibre dels rècords per ser qui ha venut més llibres en castellà en tota la història… sí, sí, més que Cervantes i més que la biblia! Té el seu mèrit.

    Suposo que per mi la intriga tan bèstia i l’acció desenfrenada han eclipsat les històries d’amor, però com deia aquell: “haber-las, hay-las”.

    I parlant de Dickens, fa poc vaig llegir el “A Christmas Carol” i em va agradar molt. I em vaig assabentar que celebrem Nadal en gran part gràcies a aquest petit llibre, i que en Dickens va ser un gran best-seller en viu (que és rar)… i que el tio va deixar la dona i fills per una jove de 18 anys… però això ja son xafarderies de fulletó 😉

  5. Buenas tardes Ivan

    Solo pasaba por aqui para saludarte personalmente y desearte un feliz año nuevo, espero que el 2010 te vaya mucho mejor en lo personal y a ser posible MUY MUY MUY mal en lo deportivo

    Un abrazo

  6. Doncs amb diversos géneres narratius crec que jo volia dir el mateix que Jordi classifica també encertadament com fulletó romàntic: barrejar amb més o menys encert una història romàntica, un misteri, una aventura, decorats espectaculars, etc., ingredients que atrauran a una gran massa de públic, cada lector interessat en algun dels diferents aspectes. I donant preeminència als aspectes emocionals.

    De Lo que el viento se llevó a El nom de la rosa, podeu escollir el vostre favorit.

    Salutacions a tots i bon any 2.010.
    Fins aviat!

Digues la teva!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s