Sukkar banat, que aquest és el títol original del film, és una pel·lícula costumbrista i feminista situada en el Beirut actual.
Caramel narra la història d’un grapat de dones, cadascuna amb pors i problemes complementaris als de les altres. Hi ha més que una crítica, una queixa de la seva situació de submissió a la societat libanesa actual.
Caramel té vàries coses que estan bé: les interpretacions, els personatges ben dibuixats, el descobriment d’un món diferent. Però li falta ritme, li manca grapa, no té cap ganxo que et faci desitjar que la història s’allargui. En resum, l’he trobada avorrida.
L’ópera prima de la guapíssima Nadine Labaki ha arrassat a la crítica i a festivals com el de Sant Sebastià, però jo no veig més que una pel·lícula benintencionada i un argument desaprofitat.
Adient si voleu fer-li un cop d’ull a certa realitat libanesa. Contraindicat si teniu ganes de distreure-us.
Salut i sort,
Ivan.
Digues la teva!