Raul Argemí, argentí afincat a Barcelona, ha construit una novel·la molt interessant, molt curta i molt enrevesada.

Degut a la pròpia història, és poc recomenable que us expliqui l’argument però us puc avançar que és una intriga on es barregen diversos personatges i trames al voltant d’una parella d’accidentats a un hospital, un d’ells un periodista que ha perdut la memòria, i un home acusat de cometre tres assassinats durant un ritual religiós.

En Raúl Argemí ens va explicar a uns quants lectors (això dels clubs de lectura de les biblioteques és un gran invent) que a ell li va interessar especialment el tema de la pròpia identitat, de l’exploració per a trobar-se a si mateix enmig d’un context social i unes circumstàncies que sovint et prenen la identitat.

Hi ha coses d’això en la novel·la, però jo em vaig quedar més amb la capacitat d’alguns per a la maldat a costa d’altres per tal d’aconseguir els seus objectius; i la capacitat dels altres per permetre’ls sortir-se’n amb la seva.

Si la llegiu, us recomeno que li dediqueu una bona sentada. Són només dues-centes pàgines, i milloren molt si es llegeixen amb continuitat. A mi m’ha agradat molt.

Salut i sort,
Ivan.