Ja portem mig any de presidència Obama i de moment pinta bé.

Naturalment, el punt de partida no podia ser més propici per a augmentar el nivell i la popularitat, però en sis mesos d’altres ja han aprofitat moltes oportunitats per a fotre la pota. Barak Hussein Obama II de moment no diu ni fa grans bestieses, i oportunitats n’ha tingut.

Naturalment, hi ha moltes interpretacions possibles sobre, per exemple, la seva intervenció demanant els negres que es responsabilitzin del seu progrés. A Ghana va dir quelcom semblant sobre el futur d’Àfrica. També poden respondre a simple prudència i no a cap canvi ideològic els molts tímids intents d’acostament al món musulmà, a Cuba, o el nou llenguatge respecte de Chávez i l’Amèrica Llatina.

A mi el que més m’agrada d’ell és que sap donar la impressió de tenir una visió ètica de la política. Quan llegeixo els seus discursos o declaracions tinc la sensació que defensa allò que està bé, que vol liderar el bandol dels bons. I de moment prefereixo creure-me’l.

No em faig cap mena d’ilusió sobre una persona que el sistema polític nordamericà (grups de pressió, partits, mitjans de comunicació, etc.) han permés arribar a ser President dels Estats Units. Està clar que no ens portarà cap Revolució redemptora, igualitària, pacifista i ecologista. Però ara per ara estic força a gust amb aquest Emperador President.

Salut i sort,
Ivan.