Still Walking

Una pel·lícula on en prop de dues hores no passa gairebé res, pot o ser un complert avorriment o una obra mestra de poesia visual. Still Walking està molt més a prop del segon extrem que del primer.

Still Walking

De drames familiars intimistes a ben segur que n’haureu vist molts, però de tant ben rodats i tant sensibles com aquest, és difícil. Generalment una pel·lícula (o una novel·la, o qualsevol construcció narrativa) parteix d’un conflicte, d’una premisa que suposa una crisi a partir de la qual es desencadenen els esdeveniments dramàtics que capturen el nostre interès.

No sé com s’ho ha fet Hirokazu Kodeeda però el cas és que amb un punt de partida mínim construeix una disecció lúcida i sense embuts de la institució familiar. De tot el que representa la família, que es diu aviat.

I en contra del que us pugueu imaginar, Still Walking no és té discurs localista centrat en el Japó actual, sinó ben universal.

Adient per alimentar converses i diàlegs interiors. Contraindicada per a fanàtics de la paella de la mama.

Abans no feien pel·lícules com les d’ara!

Salut i sort,

Ivan.

Advertisements

Digues la teva!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s