Still Walking

Una pel·lícula on en prop de dues hores no passa gairebé res, pot o ser un complert avorriment o una obra mestra de poesia visual. Still Walking està molt més a prop del segon extrem que del primer. De drames familiars intimistes a ben segur que n’haureu vist molts, però de tant ben rodats i tant sensibles com aquest, és difícil. Generalment una pel·lícula (o una novel·la, o qualsevol construcció narrativa) parteix d’un conflicte, d’una premisa que suposa una crisi a partir de la qual es desencadenen els esdeveniments dramàtics que capturen el nostre interès. No sé com s’ho ha … Continua la lectura de Still Walking