A hores d’ara segur que tots us heu assabentat que a Mataró els mossos han tancat uns quants tallers tèxtils on s’explotava laboralment immigrants il·legals.
Ahir diversos mitjans de comunicació recollien la reacció dels presumptes esclaus: no foteu que ens deixareu sense feina pel fet de treballar més que vosaltres. No ho han dit amb aquestes paraules, però han parlat de diferències culturals, de la situació molt més dura i difícil al seu país d’origen i també, que posats a fixar-se en comportaments abusius, podien mirar als que presten diners en lloc dels que ofereixen feina. Ho expliquen el Diari de Tarragona i El Periódico.
Diferències culturals a banda (jo diria més aviat hàbits coneguts) comença a ser no recurrent sinó quotidià plantejar-se la vigència del model econòmic capitalista. Si heu fet algun curs d’Economia segur que us ho han explicat: al començament la gent bescanviava béns, però això era poc pràctic i no permetia el progrés. A l’inventar-se la moneda es va facilitar tant el comerç com l’estalvi; i amb els diversos avenços tecnològics s’han pogut desenvolupar nous mercats. Està clar.
Però la base teòrica de tota l’economia de mercat, el guany és proporcional a la feina feta, continua sent el mateix que fa milers d’anys. Mentre que les circumstàncies han canviat molt, les necessitats personals són d’altres, etc. Caldria una revisió? Apunto dos temes.
El primer, l’ús dels recursos. Ja sé que econòmicament és més eficient fabricar un nou aparell abans que no reparar el que ja tens, però no em volgueu fer entendre que no és una bestiesa. No és millor canviar de parella que resoldre les diferències conjugals; la matèria primera no es recupera; hi ha un munt d’esforç malaguanyat. Aquí hi ha quelcom que grinyola.
El segon, reivindicar la figura d’Adam Smith, el pare teòric de l’Economia. No era precisament un contable, sinó més aviat un humanista amoïnat i molt pels problemes de la gent, i que va deixar moltes cites en que mostra el seu escepticisme sobre la mentalitat habitual dels que fan negocis, entre elles aquella que una reunió de banquers és un perill més gran que un exèrcit armat aproximant-se.
Calen filòsofs. Urgentment.
Salut i sort,
Ivan.
Lo bloc 
Digues la teva!