Ja he vist la tercera temporada de 24, i a més, com toca: fent un intensiu en tres dies.

A la tercera temporada es reconeixen un munt de constants en la sèrie, característiques comunes dels best-sellers ja sia televisius o literaris. A saber: diverses trames argumentals, i de diversa mena (la d’acció, la intriga política, el drama humà , la trama romàntica); protagonisme coral, amb diversos personatges que agafen protagonisme segons el moment narratiu; amenaces de tota mena: armes de destrucció massiva, perill per a vides concretes, disgusts per tothom. Això es garanteix que un públic el més ample possible es pugui sentir identificat.

La tècnica de narrar en temps real emfatitza la part d’acció que té la sèrie, mentre que la intriga queda penalitzada. Hi ha moltes coses que sospites que en el món real es deixarien per l’endemà , però aquí s’han de resoldre ja mateix.

El fet que l’estructura de la sèrie es mantingui fa que aquesta resulti una mica previsible. Però clar, aquí està el talent dels guionistes per a enredar-te un cop i un altre, fent que els primers episodis creguis que "no t’atrapa" però mica en mica agafant-te fort pel coll i no soltant-te.

El resultat de tot plegat són vint-i-quatre episodis emocionants, trepidants i apassionants. Un entreteniment de primera qualitat que es queda a la vora de les produccions cinematogràfiques tipus Bourne, i és que produir vint-i-quatre hores de televisió té una dificultat logística i creativa molt important.

Adient per a esborrar un parell de dies complerts del teu calendari. Contraindicat si tens la targeta d’algun cardiòleg.

Salut i sort,
Ivan.