Enigma. The Battle for the Code

A hores d’ara, Enigma, la màquina amb que els alemanys codificaven la major part dels seus missatges durant la Segona Guerra Mundial, és un aparell ben popular. La novel·la de Robert Harris, la seva adaptació cinematogràfica, altres films com U-571 i força articles de premsa han aconseguit que a tots ens soni el tema. Però amb les obres de ficció passa que sempre et quedes amb el dubte de quina part està basada en els fets històrics i quina és ficció.

Enigma. The Battle for the Code - Hugh Sebag-Montefiore

L’interès d’aquest llibre és que només descriu fets històrics, i cita profusament les fonts. Hugh Sebag-Montefiore és el nét del darrer propietari privat de Bletchley Park, la mítica propietat a Buckinghamshire on el servei secret britànic va instal·lar el seu equip de desxifratge de missatges enemics. I a més és un historiador i escriptor competent, com ho demostra aquest llibre.

Enigma. The Battle for the Code està centrat en el desxifratge del codi emprat pels submarins alemanys durant la Batalla de l’Atlàntic, una tasca que van iniciar els polonesos abans de l’ascens d’Adolf Hitler al poder, quan un cop de sort va fer que una màquina Enigma estigués en poder del seu servei de contra-espionatge durant unes hores. El llibre conclou amb el desembarcament de Normandia, quan l’activitat naval alemanya va passar a ser residual, el codi ja era suficientment conegut i els Aliats ja disposaven de un munt de màquines dedicades a desxifrar les comunicacions enemigues.

El llibre està molt ben escrit, implicant personatges concrets als que es descriu de manera personal i es posa en context, amb ritme viu pels que busquen la narració dels fets bèlics, i alhora amb precisió suficient per a satisfer els que demanen l’explicació del problema criptogràfic i informàtic. De manera molt encertada, la major part de l’explicació tècnica s’ha situat als apèndixs del final del llibre.

Alguns detalls m’han agradat especialment. El primer, la reivindicació de la figura d’Alan Turing, figura tràgica i capdal no només en l’esforç militar sinó en el naixement de la Informàtica. El segon, l’encertada exposició dels diversos factors que van portar a la derrota de la màquina Enigma: l’esforç dels matemàtics, l’heroisme dels que van capturar submarins de la Kriegsmarine, i la inversió en màquines absolutament pioneres en el seu moment i que ara serien anomenades ordenadors especialitzats.

El tercer detall que no convé perdres d’aquest llibre és la revelació (si més no per a mi) del poc que confiaven els Aliats entre si. Els francesos tenien un espia a Alemanya que els passava informació sobre la màquina Enigma, però no sabien desxifrar el codi. Per tant li van passar la informació als polonesos, que si en sabien prou. Però els polonesos van estar sis anys desxifrant l’Enigma i amagant-s’ho als francesos. Quan va començar la guerra, francesos i polonesos van dir el que sabien als anglesos, que es van negar a donar als francesos transcripcions dels missatges desxifrats que els haguessin estat molt útils. Els americans van estar construint un munt de màquines per a calcular com desxifrar el codi, però rebien la informació (no només sobre el codi, també sobre els moviments dels submarins que atacaven vaixells americans!) amb comptagotes dels britànics, que desconfiaven del contra-espionatge americà. Però tot i així van guanyar la guerra.

En definitiva, una lectura interessantíssima.

Ah, i pels que heu vist les pel·lícules, tant el que expliquen Enigma com U-571 és substancialment cert. Però amb afegits que adornen la realitat, és clar.

Salut i sort,
Ivan.

3 respostes a «Enigma. The Battle for the Code»

  1. Si estàs interessat en el tema des d’un punt de vista estrictament matemàtic, et recomano que et miris el capítol 8 del llibre de Marcus du Sautoy La música de los números primos.

    El personatge de Turing és sumament atractiu i du Sautoy ens el presenta d’una forma molt elegant. Tens una biografia prou detallada a:

  2. Hi ha també la biografia de Paul Strathern, Turing & The Computer, que a Espanya ha publicat Siglo XXI, amb traducció de Flavia Bello.
    Salutacions.

  3. No coeixia aquesta biografia. Gràcies per la referencia.

Respon a Ferran Cancel·la la resposta

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: