Mai no està de més reivindicar la figura de Joe Jackson, juntament amb Elvis Costello la figura més important de la new age britànica de finals dels 70.

Rain és una col·lecció de deu cançons pop amb ànima rock. Els que ja coneegueu Joe Jackson reconeixereu de seguida el seu estil, amb la seva veu neta i el piano en posició protagonista. No hi ha cap novetat al respecte. Si de cas, l’acompanyament és més auster que mai. Baix i bateria acompanyen la veu clara, potent i matisada de l’artista i un piano omnipresent que deixa en marginal el paper dels altres teclats. I no hi ha guitarres.

Les cançons són vitals, potents, engrescadores. Ens movem entre el sensacional desenfré de Good Bad Boy i King Pleasure Time i la calma de balades magnífiques com Wasted o Solo (So Low). Pop amb la ràbia i l’inconformisme del rock, que ensenya també les influències jazzistiques clàssiques d’un artista iconoclasta però totalment respectuós amb el bon gust.

Joe Jackson ha tornat, i amb molta força, al format de les cançons de tres minuts. El resultat és potser la primera obra mestra del 2008.

Adient per tots els que apreciin bones melodies. Contraindicat pels que creuen que la canya necessita de guitarres rasgades i veus rogalloses.

Salut i sort,
Ivan.