Hi ha dies que no saps si llegeixes el diari o mires el Polònia.

“Els catalans sou l’amic gorrista, que fa una pedalada i s’espera per mirar que fan els altres”.
Manuel Pizarro

Ho va publicar ahir el Diari de Girona, que avui comenta les reaccions, igual que molta altra premsa.

Brutal. Els catalans hem estat acusats primer d’insolidaris, de no voler compartir la nostra riquesa amb els que menys tenen. O tenien, que aquesta és una altra. I ara ens venen a dir que el que som és ganduls, o gorrons o caradures, o galtes, o com li vulgues dir, que demanem però no penquem. Brutal.

Si nosaltres ens mereixem aquestes paraules, què no deu merèixer el Sr. Camps, President de la Generalitat Valenciana, que ha aprovat un estatut on diu que ell tindrà dret a allò que negociin els altres per les seves pròpies comunitats? Quins adjectius mereixen Chaves o Rodríguez Ibarra, que després de dir que el que demanem els catalans és inacceptable no dubten en exigir-ho per als seus territoris? De debó, qeu jo flipo.

El que més em sorprén és que un home intel·ligent, que sap on es troba i que està demanant suport als seus amfitrions, en solti una d’aquesta alçada. Manuel Pizarro ja té una edat i un historial al darrera com per a excusar-se en manca d’experiència o en que no s’han entés les seves paraules.

I per acabar, en deixo una altra. El que va dir el ja famós Manuel Pizarro va quedar en secret durant uns quants dies. Va haver alguna mena de pacte del tipus no ens convé que això surti. Hi ha gent que s’indigna molt però que continua recolzant els mateixos. Però al final algú va parlar, segurament perquè va pensar que tals declaracions eren d’interès general. Una cosa és que et fotin banyes, i una altra que et demanin que t’agradi.

Salut i sort,
Ivan.