Ja s’ha engegat el torneig i ha comencçat amb una mica de tot. Anem a pams.

Irlanda, 16 – Itàlia, 11

En el partit inaugural, Irlanda va tenir un to displicent i va fer servir la llei del mínim esforç per a obtenir una victòria menys cómoda del que s’esperava contra Itàlia. El seu mig de melée Eoin Reddan va jugar de maravella el seu primer partit al torneig, fins que va ser substituit per Peter Stringer, l’habitual en aquesta posició. Malauradament, el dinamisme celta no va durar més que uns pocs minuts de la primera part, en que van aprofitar per a fer un assaig, i el començament de la segona part. Van demostrar que quan juguen ràpid a la mà són temibles, però van lluir molt poca determinació per exhibir-se davant del seu públic.

Itàlia va lluitar moltíssim, del primer al darrer minut, i va ensenyar caràcter i força. El seu progrés des que s’ha unit al torneig és evident. El seu pack de davanters és poderós (van aconseguir un sensacional assaig empenyent el maul) i juguen molt bé les touches. Però la seva línia de tres quarts té poc a oferir, no intimida. I tampoc no disposen d’un jugador capaç de convertir amb seguretat els tirs a pals. En aquestes condicions, han de ser molt superiors al rival per a poder guanyar.

Anglaterra, 19 – País del Gal·les, 26

A Twickenham van poder gaudir d’un partit memorable amb dues parts ben diferenciades. La primera part, que podriem dir que va durar fins el minut tres de la segona meitat, va ser pels anglesos. El XV de la rosa no feia gairebé res i s’emportava un munt de punts de distància respecte del seu rival. A banda de dos rapidíssims contracops que van tallar com mantega la defensa galesa, l’únic que es va veure de l’equip local van ser les ja habituals patades de Wilkinson, que va igualar ahir el récord de drops en partits internacionals. Ja en té 29. Això sí, dos assajos pesen molt més que la sensació d’un joc pobre.

Durant aquesta primera part, el XV del llorer va jugar de manera apocada, amb patades a touche poc profundes i sense fluidesa en el joc a la mà. La possessió va ser eminentment anglesa, i es va jugar majoritàriament en camp gal·lès.

Quan al minut dos de la represa Jonny Wilkinson va fer pujar el 19-6, es mascava la pallissa. No sé què va passar pel camp dels gal·lesos, ni que els va dir el seu entrenador al descans, però va funcionar. País de Gal·les va començar a combinar a la mà, es van oblidar de les patades a seguir i al lateral (allà els anglesos eren superiors) i van jugar amb un dinamisme i una determinació que van primer sorprendre i després aplastar els anglesos. Només dir-vos que Vio va arribar en aquest moment al Michael Collins i quan li vaig dir que jugava Wilkinson d’apertura em va contestar: Ah, si? Doncs no se’l veu per enlloc.

Primer, James Hook va convertir dos cops de càstig que reduien la diferència a un assaig i una conversió. El segon va ser des de la vint-i-dos anglesa i es podia pensar en manca d’ambició, però el rugbi ha canviat molt: El darrer penalty a favor d’Anglaterra va ser comés a cinc metres de la línia de marca i Vickery, el capità de la rosa, va dir de tirar a pals.

El que va venir després va ser una allau de joc combinatiu i d’agressivitat en les recuperacions que va fer trontollar Twickenham. Gal·les va primer empatar amb un assaig amb la línia de tres quarts desbocada, i després amb un altre aconseguit gràcies a placar una patada al full-back anglès. Quedaven més de deu minuts i tothom esperava la reacció anglesa.

Però el que vam veure va ser un XV gal·lès molt compacte i que va acorralar Anglaterra un altre cop a la seva vint-i-dos. A punt van estar de fer un tercer assaig. Anglaterra no va poder sortir de la 22 pròpia fins els moments del descompte, ja a la desesperada.

Avui Escòcia rebrà la vigent campeona França a Murrayfield. Aquest any Escòcia encara un calendari favorable, rebent a casa els dos equips grans, i tot i que els seus darrers tornejos han estat decebedors, té una oportunitat per assolir la glòria.

Us deixo enllaços a la classificació del torneig, a l’anàlisi que fa el Marca, i a la web oficial del 6 Nacions.

Salut i sort,
Ivan.