Danny Boyle, que va trencar esquemes amb Trainspotting, ha fet el salt a la ciència-ficció i s’ha pegat un bon cop.

La premisa de partida és molt semblant a altres cintes catastrofistes: una expedició d’astronautes parteixen cap el sol en una missió desesperada per a salvar la Terra. Molt semblant a la fluixa Deep Impact i a la infumable Armaggedon. Doncs el resultat de Sunshine ve a ser igual de decebedor.

El problema és que la pel·lícula, que barreja diversos géneres (catàstrofes, ciència-ficció, misteri, drama psicològic) i l’argument es perd en les transicions. És una pel·lícula mal explicada i que costa d’entendre. I no parlo només de la trama en general, sinó també d’escenes concretes.

Molts efectes visuals, banda sonora efectiva, i decorats ben aconseguits (però poc originals: totes les naus especials s’assemblen a la Nostromo d’Alien) però poques idees noves.

Salut i sort,
Ivan.