Magic

Trenta-nou anys més tard i quinze àlbums oficials (sense comptar els directes, recopilacions i pirates) després, Bruce Springsteen continua composant música excel·lent i interpretant-la de manera extraordinària. La darrera dosi correspon al seu retrobament amb l’E Street Band i és, naturalment, un disc de rock. Un gran disc.

Bruce Springsteen - Magic

No aniré a descobrir Bruce a aquestes alçades de la pel·lícula. Tothom sap el que ofereix: rock’n’roll, lletres clares i històries de gent corrent. A la Wikipedia descobreixo que d’això se li’n diu Honest Rock o Heartland Rock. En qualsevol cas, una fòrmula accessible i interessant alhora, que pot satisfer públics molt amplis.

Bruce i la seva banda la continuen clavant, si més no pel meu gust. La música continua sent molt bona i les lletres continuen sent lluminoses. Hi ha el single per acontentar l’empresa (Radio Nowhere), les cançons alegres i vitals de tota la vida (Livin’ In The Future, Girls In Their Summer Clothes) i les peces més melancòliques i introspectives (Your Own Worst Enemy, Terry’s Song), i totes tenen un nivell de notable. No hi ha novetats estilístiques, ni es troben a faltar.

Però el temps passa i tot i que Springsteen continua sent jove, les seves cordes vocals ja no ho són tant. La seva veu mai no falla, però camí de fer els seixanta Bruce sóna més convincent a les tonades més melangioses i pausades (Long Walk Home) que a les més festives. Potser és que la banda que l’acompanya, sensacional com sempre, ha guanyat veterania i control i perdut frescura, com li passa al bon vi quan envelleix. O potser sóc jo, que vint anys més tard aprecio més les cançons que em fan pensar que no les que em fan saltar.

Girls In Their Summer Clothes

He pensat en vàries maneres d’escriure el molt que m’ha agradat Magic. Crec que el millor és encetar una enquesta: quantes vegades seguides heu arribat a escoltar Radio Nowhere? O el disc sencer? Jo ja he perdut el compte en ambdós casos.

Adient per escoltar amb auriculars, o no; mentre fas qualsevol altra cosa, o si només vols escoltar bona música; sol o acompanyat. Contraindicat? No, com la bona medicina, no té contraindicacions conegudes.

Salut i sort,
Ivan.

2 respostes a «Magic»

  1. A mi m’ha agradat molt i molt aquest disc. No se quantes vegades l’he escoltat sencer, però diria que bastantes. Com més m’agrada escoltar-lo és conduïnt al cotxe, (dubtós) honor que reservo per als discos que m’agrada escoltar amb atenció. I a mi m’agrada molt en Bruce Springsteen i he anat seguint tots els discs que ha fet, però tampoc puc dir que en sigui un incondicional. Aquest és un dels que més m’ha agradat dels darrers que ha fet (també m’agrada molt Devils & Dust).

    La cançó que destaques, Girls in Their Summer Clothes, és fantàstica. Per a mi és la millor del disc i una de les millors cançons de l’any.

    Té, fora el que sonava (Antònia Font) i endavant amb Magic. M’has fet venir ganes d’escoltar-lo!

    I a l’estiu, cap al concert! Em fa molta il·lusió, mai l’he vist abans en directe.

  2. Salutacions, Miquel.
    Jo també el veuré a l’estiu, per tercer cop si no recordo malament.
    A reveure!

Digues la teva!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: