Cassandra’s Dream

Crítica i públic han coincidit en que Cassandra’s Dream està bé però no molt bé. Crec que és un judici injust, que aquest film és dels millors de la temporada i que es queda a molt poc de la consideració d’obra mestra.

Cassandra's Dream - Woody Allen

Naturalment, em podeu dir que no sóc pas objectiu ja que sóc admirador confés del senyor Allen. Ho admeto. Però és que només sóc capaç de trobar-li dos petits defectes a aquest film: la seva durada i la manca de novetat. Anem a pams.

En les seves darreres obres, Allen s’ha contagiat d’un dels problemes endèmics del cinema actual: per explicar qualsevol cosa fa servir una quantitat desmesurada de minuts. En el cas de Woody, això ha significat passar dels clàssics noranta pocs minuts a gairebé dues hores. El resultat és que hi ha moments en que Cassandra’s Dream és un pèl lenta, però tot i així la densitat d’acció per fotograma és altíssima si la comparem amb la majoria del cinema d’avui en dia.

Per parlar del segon defecte us he d’explicar la trama. Dos germans van curts de diners i això fa que es fiquin en embolics cada cop més perillosos. El problema rau en que el tema de fins on estàs disposat a arribar per aconseguir el teu somni Woody ja l’ha tractat a dues obres mestres seves: Crimes and Misdemeanors (Delitos y Faltas, 1989) i Match Point (2005). Això fa que algú pugui dir allò de aquesta ja l’he vista, sense tenir en compte els matisos que Woody Allen incorpora a Cassandra’s Dream: els lligams de la família, voler aparentar allò que no ets realment, i d’altres.

I quan a una obra només li pots treure dos punts, l’examen és de notable. Totes les altres constants del cinema allenià són presents a Cassandra’s Dream: interpretacions majestuoses de tots els actors i actrius (ja veurem quan torna a fer-ho així de bé el Colin Farrell), un guió precís i punyent, un tractament fotogràfic que et porta a conviure amb els personatges i un muntatge que agilitza una narració on no hi ha massa girs dramàtics.

Pago el que sigui per a que la seva pel·lícula barcelonina sigui així de bona.

Salut i sort,
Ivan.

3 respostes a «Cassandra’s Dream»

  1. Finalment, una bona crítica. Encara la tinc pendent de veure, però en tinc moltes ganes (també m’encanta en Woody Allen) i les crítiques negatives (moltíssimes) que he sentit fins ara no me n’han tret les ganes. Ja et diré que em sembla.

    Una abraçada,

    Miquel

  2. Un tema que he oblidat comentar: per primer cop Woody ha fet servir una banda sonora original. L’acompanyament musical que Philip Glass li ha donat és molt discret (minimal!) i ni molesta ni es recorda especialment.

    Fins aviat, Miquel.

  3. Avatar de francis black
    francis black

    A mi no me gusto mucho , los personajes era un poco caricaturas poco trabajados , incluso algo ridiculos y lleva tres finales muy similares .

    Otra cosa es que dentro de la cartelera actual sea de lo mejor .

Digues la teva!