Crítica i públic han coincidit en que Cassandra’s Dream està bé però no molt bé. Crec que és un judici injust, que aquest film és dels millors de la temporada i que es queda a molt poc de la consideració d’obra mestra.

Naturalment, em podeu dir que no sóc pas objectiu ja que sóc admirador confés del senyor Allen. Ho admeto. Però és que només sóc capaç de trobar-li dos petits defectes a aquest film: la seva durada i la manca de novetat. Anem a pams.
En les seves darreres obres, Allen s’ha contagiat d’un dels problemes endèmics del cinema actual: per explicar qualsevol cosa fa servir una quantitat desmesurada de minuts. En el cas de Woody, això ha significat passar dels clàssics noranta pocs minuts a gairebé dues hores. El resultat és que hi ha moments en que Cassandra’s Dream és un pèl lenta, però tot i així la densitat d’acció per fotograma és altíssima si la comparem amb la majoria del cinema d’avui en dia.
Per parlar del segon defecte us he d’explicar la trama. Dos germans van curts de diners i això fa que es fiquin en embolics cada cop més perillosos. El problema rau en que el tema de fins on estàs disposat a arribar per aconseguir el teu somni Woody ja l’ha tractat a dues obres mestres seves: Crimes and Misdemeanors (Delitos y Faltas, 1989) i Match Point (2005). Això fa que algú pugui dir allò de aquesta ja l’he vista
, sense tenir en compte els matisos que Woody Allen incorpora a Cassandra’s Dream: els lligams de la família, voler aparentar allò que no ets realment, i d’altres.
I quan a una obra només li pots treure dos punts, l’examen és de notable. Totes les altres constants del cinema allenià són presents a Cassandra’s Dream: interpretacions majestuoses de tots els actors i actrius (ja veurem quan torna a fer-ho així de bé el Colin Farrell), un guió precís i punyent, un tractament fotogràfic que et porta a conviure amb els personatges i un muntatge que agilitza una narració on no hi ha massa girs dramàtics.
Pago el que sigui per a que la seva pel·lícula barcelonina sigui així de bona.
Salut i sort,
Ivan.
Digues la teva!