És una de les dicussions clàssiques: és art o no ho és? El darrer episodi l’ha generat la mare d’una criatura de dos anys. El nen s’entretenia jugant amb pintures i ketchup (ho explica La Vanguardia) sobre les teles, i la mare s’ho ha passat bé exposant les obres i creant unes descripcions de l’obra i l’artista la mar de suggerents.

No dubto que pintures com la que podeu veure aquí siguin boniques o suggerents. Però, en la meva modesta opinió, no és Art. No m’empasso que aquest nen de dos anys hagi aplicat criteris estètics, hagi reflexionat sobre la realitat i hagi projectat la seva interpretació del que ha observat en la tela. No nego que tingui mèrit, dic que no s’ajusta a la definició d’art.

I ajustar-se a les definicions és important. Comences concedint que això és art, continues afirmant que qualsevol llibre és Literatura, i acabes admetent com una opció política qualsevol bestiesa formulada per un que té un micròfon al davant i pot parlar.

Digueu-me set-ciències, elitista, primmirat o com vulgueu. Cal que mantinguem un criteri exigent per a jutjar allò que ens proposin. Del contrari, perdrem qualitat de vida: escoltarem pitjor música, llegirem pitjors llibres i viurem i veurem en cases més lletges.

No estic negant-li a ningú a dedicar-se a les seves aficions. El que crec és que, si bé podem i volem quedar bé amb el nostre amic i dir-li que el conte que ha escrit està molt bé i que està fet un escriptor consumat, hem també de tenir clar que hi ha nivells d’exigència no només en la qualitat de l’obra final sinó també en el procés d’elaboració que convé respectar. Si baixem el nivell d’exigència empobrim la nostra experiència vital.

Afegeixo: el que determina si és Art o no, és el context. L’artista pot explicar com ha arribat a produir l’obra, quin significat té per ell, quin llenguatge està fent servir. El pintamones només et sap dir que va començar a experimentar amb els pinzells i que s’ho va passar la mar de bé. Fer de pintamones ho puc fer fins i tot jo. Pot ser divertit i el quadre resultat fins i tot pot ser atractiu, però no és Art.

Curiosament, els que juguen partits de costellada els caps de setmana saben perfectament que tot iq que juguen a futbol, no són futbolistes. En canvi, molts que visiten galeries d’art, defensen que qualsevol indocumentat pot produir art.

Salut i sort,
Ivan.