Sense companyia

Sovint veia la senyora Eugènia passejant pel carrer. Poc a poc, perquè als seus més de setanta anys el cos ja no dóna per més. Sempre amb aire trist, i sola. La seva filla està molt ocupada, amb la feina i els nens, i la poc visitar molt poc; i son fill va marxar fa temps a treballar a l’estranger just abans que ella es quedés vídua.

De salut estava bé, una mica atrotinada, però el cap clar, fins que l’artritis es va agreujar. Li costava molt més moure’s i poder encarregar-se de la casa. És per això que sa filla va tenir la idea de buscar-li algú que li pogués fer companyia. Algú que li pugués ajudar amb la feina a casa i la vigilés una mica, perquè es veu que amb l’edat més adulta cal que et vigilin, no sigui cas que facis alguna bajenada.

El gendre de la senyora Eugènia coneixia un noi al taller, l’Eduardo, la xicota del qual buscava feina. Van quedar una tarda, la filla i la xicota, la Mercè i la Maria, i es van conèixer, i a la Mercè li va semblar que la Maria era bona noia i responsable. I li va encarregar que se’n cuidés de sa mare.

Al començament la senyora Eugènia es va emprenyar molt, perquè no volia tenir mainadera, no li calia. I tampoc no volia obrir-li la casa a una estranya. Però quan va conèixer la Maria li va caure bé de seguida. La Maria es molt senzilla, en el sentit bo de l’adjectiu: molt franca, sense cap mena de complicacions, bonica, i li agrada xerrar. A més, la senyora Eugènia no ho dirà mai, però la Maria té uns pits grans i atractius, que fan que els nois se la mirin i els paletes li diguen tonteries quan passa per davant d’una obra, i a la senyora Eugènia sempre li ha fet cosa tenir els pits petits. I veure la Maria li fa reviure la seva joventut i l’alegria de llavors.

I la Maria va començar a anar cada dia a ca la senyora Eugènia. L’ajudava a tenir la casa endreçada, l’acompanyava a comprar, o a passejar, i li donava conversa. Això era el més important, perquè la senyora Eugènia ja estava cansada de totes les bestieses que es diuen a la tele, i ella no pot parlar amb gairebé ningú perquè la gent ja no vol parlar amb els vells. I parlaven tot el dia, la Senyora Eugènia dels seus records i de com era la vida a la Barcelona de la seva joventut, i la Maria parlava de les coses que feia amb la colla d’amics de l’Eduardo, de la vida que va deixar enrere allà a Lima, i de com van estalviar diners per a venir de turistes a Espanya i poder quedar-se a viure i buscar-se la vida.

Naturalment, a canvi d’una paga petita però que era millor que res, i sense cap mena de contracte, però la Maria podia gaudir del cafè tant bo que preparava la senyora Eugènia i que era tant diferent del que ella estava acostumada.

I la Maria i la Senyora Eugènia es van anar fent amigues i van anar ajudant-se l’una a l’altra, a superar les seves respectives solituds i a fer-se la vida una mica més fàcil l’una a l’altra.

Però aleshores va passar que algun competidor va denunciar el taller on treballava l’Eduardo. I tota una colla d’inmigrants ilegals que treballaven sense contracte es van trobar al carrer, sense feina ni ingresos, i amb una ordre d’expulsió a la butxaca.

La Maria i l’Eduardo van malvendre tot el que tenien a d’altres inmigrants i van aprofitar el bitllet de franc per tornar al seu país amb quatre duros arroplegats.

I la Senyora Eugènia es va tornar a quedar sola. I la Mercè va haver de buscar una altra noia. I l’empresari va haver de pagar una multa i buscar alguns treballadors (legals i més cars) tot i que va haver de demanar perdó algun client per haver servit comandes massa tard.

I la llei es va cumplir, per a que tot anés millor del que anava.

Salut i sort,

Anuncis

One thought on “Sense companyia

  1. Ya, pero la ley hay que cumplirla , estos casos se dan, es injusto, pero también lo es que se explote a inmigrantes por no tener papeles. El problema de las leyes es que muchas veces van contra el sentido común, se tendría que poder razonar con la ley pero el margen es muy pequeño o cumples los requisitos o no, se tendría que ir caso a caso pero es imposible

Digues la teva!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s