Amb els cinc sentits

La olor que em quedarà d’aquest viatge es sense cap mena de dubte la que desprén el bambú de la que esta teixit el tatami. Es una olor que al cap de cinc minuts ja no distingeixes, pero que quan entres a una habitació des del carrer t’arriba com una baferada intensa i aromàtica.

El sabor del viatge sera el del te verd. Hem tastat dos tipus de te verd, un que no podem sofrir i un altre (oolong?) que té un gust com d’ametlles que és suau i està força bé. La cuina japonesa ofereix molts altres sabors, tots recomenables, i que tots podeu trobar a Barcelona. A casa nostra, el gust es el mateix, pero la factura es multiplica per tres.

La sensació tàctil del viatge es també la del tatami sota els peus, caminant descalç. Deixo com a finalista el metro de Tokyo en hora punta, perque la sensació no es només de tacte.

Els sons que em recordaran Japó o que recordaré d’aquest país. Medalla de bronze per la musiqueta que acompanya el temps de verd dels semafors. [Queda pendent un article sobre l’atenció als discapacitats en aquest pais.] Medalla de plata pel piular dels corbs, tant habituals a Tokyo i Kyoto. I primer premi per l’atronadora agressió acústica que rebeu quan passeu pel davant d’un Pachinko, especialment si la porta es oberta. Si entreu dins aleshores ja deixeu de sentir res: tot el vostre cap es soroll.

Finalment, el més dificil, les visions més destacades del viatge. Deixo pendent un altre article sobre fotos que no hem pogut fer, que com sempre sén les millors. Tokyo de nit ofereix almenys dues imatges imborrables: la vista des de dalt d’un dels seus gratacels, contemplant tot el món de llums al voltant, i la miríada de neons i pantalles gegants que fan que puguis passejar a plena llum del dia encara que sigui negra nit. Imborrable també la imatge del metro o el tren, a qualsevol hora del dia, amb tot de gent dormint, o la mateixa gent dormint dempeus a l’andana mentre esta esperant que arribi el proper tren. Geishes, nenes d`escola, nens petits, temples, boscos, parcs japonesos … un munt d`imatges que es queden a la retina.

Pero la millor la vam tenir anant en tren, de Takayama a Kyoto. Passavem per sobre un riu de color maragda, cobert per una poètica boira baixa i envoltat de boscos altíssims i atapeits. Impossible de descriure la impressio que em va produir.

Salut i sort,

Anuncis

Digues la teva!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s