Estem passejant pel barri de Gion, a Kyoto. És un carrer estret i cotxes i peatons compartim l’espai. Jo vaig per enmig i un policia em demana que em col·loqui a la dreta, contra la paret, per a permetre el pas dels cotxes.

Fins aqui els fets. Ara passem als detalls.

El policia s’adreça a mi: em fa una reverència, dos cops.

El policia em demana que m’aparti. Com que ell s’expressa en japonès, el que entenc és el gest que fa amb el braç però el to i el volum de la seva veu es totalment amable. La seva expressió facial no és pas ni tensa ni agressiva.

Despres de fer-li cas, el saludo. Bé, no es cert.

Despres de fer-li cas, em quedo a quadres quan sento que em diu arigato (gràcies) i em torna a saludar (la reverència), i jo el saludo a ell també inclinant el cap i donant-li les gràcies.

Qui vulgui, que compari.

Salut i sort,