Una de les darreres novetats musicals de l’any 2006 ha estat la que ha servit Dover, amb el seu tant comentat canvi d’estil.

Per a mi el canvi no és d’estil, sinó de producció. El que abans sonava a rock dur ara sóna a power pop, però tant les composicions com les interpretacions són clavades al que el grup madrileny ja ens venia oferint. La cançó del primer single és de llarg la millor; la resta estan bé però tampoc no tenen un nivell extraordinari.

Les germanes Amparo i Cristina Llanos continuen oferint molta canya i alegria. El que fa trenta anys oferien AC/DC o fa quinze els Pixies. Per a gravar aquest CD s’han comprat una caixa de ritmes, una bateria electrònica i han afegit teclats a dojo, però l’altre dia les vaig veure per televisió tocant Let Me Out (i en parlaré en un altre article) i em va fer tota la impressió d’estar veient el de sempre, amb un mínim canvi de so.

La inclusió de teclats i ritmes de pop electrònic ha suavitzat una mica la proposta. A més, aquest cop han inclós una balada (Dear McCartney) i algun mig temps, potser algú els ha dit que l’oient té dret a respirar de vegada en quant. Però en definitiva continuem tenint el mateix: molta canya i lletres simples i repetitives. Em sembla un canvi més comercial que de concepte, i per tant sospito que en directe deuen de fer el mateix espectacle de sempre i que el proper album tornarà a ser trallero.

No enganyen a ningú i entretenen a tothom.

Salut i sort,
Ivan.

Dover
Follow The City Lights
Capitol, 2006.