Wim Mertens va oferir divendres passat el concert que ha marcat el començament de les cel·lebracions pels primers 25 anys de Punt 6 Ràdio. Acompanyat d’un quartet de metall (saxofons alt i soprano, trombó i trompeta) va interpretar durant gairebé dues hores un recull de les peces més animades i accesibles del seu repertori.

Quan va enregistrar West Side Story, la Kiri Te Kanawa va declarar que treballant amb Leonard Bernstein tenia la sensació de saber què havien sentit els músics contemporaris de Mozart. Recordo un cop que un amic meu em va demanar quins músics creia jo que, d’entre els que ens escoltem ara, passarien a la Història de la Música. Crec que Mertens és un d’ells.

La seva proposta minimalista pot resultar irritant pels que van mancats de paciència o pesada als que no acostumen a escoltar formats diferents de les cançons de tres minuts, però el pianista i compositor belga crea composicions delicades i sensibles, que orquestrades de manera inusual i amb un ús rítmicament contundent del piano porten a atmosferes engrescadores i vitalistes, pur optimisme musical.

Durant el concert Mertens ens va estalviar la part més arisca del seus més de vint àlbums, de manera que ningú va haver de badallar i fins i tot, en alguns moments, els aplaudiments es van avançar a la conclusió de les peces. La interpretació va ser vibrant, descansant en l’harmonia dels quatre instrumentistes i la veu de contra-alt de Mertens, veritable cinquè instrument i contrapunt agut a la sobrietat del metall.

El públic va gaudir de valent i va premiar el conjunt amb grans aplaudiments, recompensats alhora amb dos bisos. Jo era molt escèptic sobre com es traslladaria una música freda com és aquesta a un escenari, però he de reconèixer que paga molt la pena escoltar també aquesta música en viu. Avui he escoltat un altre cop el CD de Maximizing The Audience (ja té vint anys i ha envellit com el bon vi) i m’ha sobtat descobrir que la instrumentació original era força diferent, basada en veus femenines, el seu piano i acompanyament de corda. Divendres no vam trobar en falta ni la percusió ni les cantants. I també va resultar curiós descobrir com un instrument tant soso com el trombó pot tenir tanta trempera en mans d’algú com Tim Van Medegael.

Un excel·lent concert.

Salut i sort,
Ivan.

Wim Mertens Ensemble
29/SET/2006, Teatre Fortuny, Reus.