Ara fa un any, si fa no fa, estàvem viatjant pel Líban.
No us puc explicar la tristesa que em provoca veure com pateix un país per on hem passat i del que guardo un bon record. Un lloc on vam voler anar gràcies a la bona fama que li van donar uns quants viatgers amb els que vam coincidir a Síria i Jordània, i del que els mitjans de comunicació només havien donat mala fama.
Ara la situació és molt diferent i els viatgers recomanen no anar-hi o prendre totes les precaucions possibles. Nosaltres abans d’anar a algun lloc sempre consultem les webs del Ministerio de Asuntos Exteriores i de la CIA per a saber on anirem a petar. Però mai no saps quan un israelià decideix que ha de matar 300 àrabs i bombardejar tot un país sencer per a rescatar un parell dels seus soldats.
En fi, que hi ha dies que no tens ganes de somriure.
Salut i sort,
Ivan.
Digues la teva!