Després de llegir una crítica molt favorable del seu darrer treball (The Electric Ghosts, Important Records, 2006) vaig buscar coses del Daniel Johnston.

I vaig tenir la mala sort de trobar el seu àlbum anterior, enregistrat el 2003, i que no és el que podriem anomenar una gran obra.

D’entrada, trobo que en Daniel no té una veu gens agraciada. Això és superable si cantes amb personalitat i tens un repertori prou bo al darrera, ja he comentat d’altres cantants que superen aquest handicap, i els casos de Dylan i Madonna són palmaris. Però quan el que hi ha al darrera són balades que no porten enlloc (Love Enchanted), avorrides i lentes que destaquen encara més els defectes de la veu (Syrup of Tears) o peces de rock indie que es defensen amb falsa passió i horriblement cantades (Living It For The Moment) aleshores el resultat no pot apuntar gaire alt.

Posats a fer cas als Monthy Python, destaco el pop divertit (com ha de ser el pop!) de Mountain Top i el rock de garatge Love Not Dead, que es deixen escoltar de manera indolora.

La cerca de noves sensacions ens porta de vegades per camins desagradables.

Salut i sort,
Ivan.