L’escriptor i novelista francolibanès relata a Orígens la vida del seu avi Boutros, a qui no va poder conèixer personalment, però de qui ha trobat força testimonis escrits.

El tal Boutros era mestre de poble al Líban de començaments de segle XX. Era un lliurepensador que tenia fama d’intel·lectual i rebel, que va escriure teatre i articles i va fer el que va poder per a millorar l’educació al seu país. És un referent en el qual es mira el propi Maalouf, fill també de periodista, per a cercar l’origen de la seva dèria per a escriure i reflexionar sobre el Món.

El llibre té un estil àgil que engresca. L’autor és hàbil i aconsegueix que anècdotes senzilles semblin trascendents, i històries més interessants semblin la mare de totes les discusions familiars. Jo me’l vaig beure en tres dies, i més de 500 pàgines. I t’estimes els personatges, de tant propers que te’ls pinta, amb defectes i virtuts. El fet que els protagonistes siguin de la generació anterior a la dels seus pares li dóna una distància que segurament ha ajudat l’objectivitat de l’autor.

M’ha recordat molt Un senyor de Barcelona, de Josep Pla. Tots dos llibres parlen de fets que no passaran a la Història, però mostren la importància que tenen en l’esdevenir futur d’unes poques persones, de la trascendència que té conèixer segons qui i de com som hereus d’un passat que no sempre ens pertany. Tots dos llibres, a més, retraten un món que ja no existeix, i tots dos ho fan amb enyorança. Si Pla potser enyorava una elegància i un cert senyoriu que la burgesia barcelonina ha perdut, Maalouf no hi ha dubte que enyorava un temps en que els libanesos encara no havien deixat passar oportunitats ni havien sofert els desenganys i patiments que la darrera part de segle els han deparat.

Em quedo amb un fet que m’ha colpit. Les àvies d’Amin Maalouf, podien llegir i escriure no només en la seva llengua materna, l’àrab, sinó també l’una en francès i l’altra en anglès. El bilingüisme era un fet considerat no només bo sinó habitual entre classes no especialment altes ja fa dues generacions. I aquí encara hi ha qui pensa que els moros són uns salvatges … i més val no comparar.

Podeu llegir la vida i miracles de l’autor a la seva web oficial, i accedir als detalls concrets del llibre, per exemple, a la web de la llibreria La Central.


Salut i sort,
Ivan.