Simplement comentar que la segona temporada ha complert totes les expectatives que em va despertar la primera.

Em puc queixar de la disminució de minuts de Mandy Patinkin i la pràctica desaparició d’Amy Haergraves; que algunes subtrames eren ben previsibles; que algun secundari podia haver tingut més pes. Tot xavalla, perquè apareix un nou gran personatge i hi ha un munt d’intrigues i conflictes apassionants.

La segona temporada de Homeland continua fent servir esquemes narratius clàssics, però l’ambientació amb un tema tant actual com polèmic i l’excel·lent factura fan que el resultat sigui magnífic, extraordinari en els temps que corren.

Com la primera temporada, la segona (tranquils, que no esgarraré res) acaba amb un misteri brutal. I aquest cop no és només dels de com ho resoldran, sinó de com continuarà la sèrie. Quan ja s’han cobert de premis, lloances a la crítica, i audiències massives, és possible que els productors desenvolupin aversió al risc. Per si de cas, gaudim del que hi ha fet fins ara.

Adient per a guanyar 12 hores de la vostra vida. Contraindicada pels que els agraden les històries simples i els personatges d’una peça.

Salut i sort,
Ivan.