Ficción

Havia llegit molt bones crítiques de la darrera pel·lícula de Cesc Gay, però m’ha decebut moltíssim.

L’argument és prou bo, i quan arriben els cinc darrers minuts (el film dura una hora i tres quarts) aleshores la història es torna interessant i comença a agradar-te. El problema és que durant els primers cent minuts el director no ha fet cap mena d’esforç per a interessar, intrigar, captivar o seduir l’espectador. Li ha demanat un acte de Fe més propi del fanatisme religiós que de la curiositat artística.

Ficción és una pel·lícula lenta, amb pocs personatges i molt poc diàleg. La narració descansa en el joc de mirades, en els sobreentesos, en el que es desprén del conjunt de la situació, i confia en el bon treball dels actors. Fins aquí, cap problema. Els actors cumpleixen amb escreix, però no els pots demanar miracles. Encara que estiguis pescant a un bassal ple de peixos i no hagi cap competidor, has de posar-hi un esquer.

I Cesc Gay no n’ha posat cap a Ficción. Cap frase enginyosa, cap acudit, cap doble sentit, cap diàleg realment ben treballat. Molta naturalitat i realisme, estic d’acord; però jo ja visc la realitat, quan veig una pel·lícula demano quelcom més. Per no posar, no ha posat cap banda sonora, cap música que puntui els moments i indiqui l’espectador per on va el discurs. Això si, hi ha ocasions en que els protagonistes posen la ràdio o un CD i les cançons que sonen en aquelles escenes estan molt ben escollides.

Adient si patiu insomni i no disposeu de cap edició de les Variacions Goldberg. Contraindicada si després del film penseu fer quelcom més.

Salut i sort,
Ivan.

PS: Tenia aquest article preparat de fa temps, i just fa quatre dies el Francis Black va parlar també d’aquest film. Al seu bloc podeu veure una escena de Ficción.