The Searchers

Un film clàssic que envelleix bé, però el públic ha canviat.

Pòster en anglès del film Centaures del Desert, on es veu els dos protagonistes del film a cavall, recorrent el desert.

Centaures del desert no és només un dels millors westerns, sinó una gran pel·lícula de cap a peus. Personatges, paissatges, èpica, i un dolent dolentíssim la converteixen en un clàssic exemple del Hollywood clàssic.

Hi ha vàries coses que no són típiques dels westerns a The Searchers. La principal, el tractament que se li dóna al fet de ser indi. Tot i una clara però dissimulada crítica a la neteja ètnica que van patir els indígenes americans, l’argument del film traspua la noció què és millor ser blanc què no pas pel-roja. Lluny de ser una pel·lícula racista, és una denúncia tímidament reivindicativa. I també el fet que el protagonista fet d’una peça, com el que (sempre) interpretava John Wayne tenia unes ombres ben fosques, tant ideològiques com sentimentals (per la puritana societat americana dels cinquanta).

La pel·lícula permet gaudir dels tocs d’humor de John Ford, d’interpretacions magnífiques, històries que s’expliquen sense pronunciar cap paraula, i d’una història on la identitat i la lleialtat conviuen d’una manera si més no peculiar.

A més, sabeu què John Wayne va batejar com a Ethan el seu fill en honor al personatge que interpreta a The Searchers.

Adient per a llegir entre línies. Contraindicada si no us agrada mirar a través d’una porta oberta.

Salut i sort,
Ivan.